La Fundació Telefónica diposita la col·lecció cubista al Reina Sofia

El director del Museu Reina Sofia, Manuel Borja-Villel, i el vicepresident executiu de Fundació Telefónica, Emilio Gilolmo, han signat un conveni de dipòsit en comodat de béns culturals a favor del Museu mitjançant el qual la col·lecció cubista, un dels nuclis de major rellevància de la col·lecció d'art de Telefónica, composta per 33 obres, datades entre els anys 1912 i 1933, s'incorporen a la col·lecció del Reina Sofia per un període de cinc anys, renovable. Fruit d'aquest acord de col·laboració es podrà veure a les sales del Museu una de les més importants col·leccions cubistes existents a Espanya que recorre, tant els anys centrals d'aquest moviment, com experiències de dècades posteriors i posen de manifest la pluralitat de les propostes i tècniques al llarg del temps. Les obres, objecte d'aquest dipòsit, han format part de l'exposició La Col·lecció Cubista de Telefónica, que en els últims anys ha estat viatjant per nombroses ciutats de dins i fora d'Espanya i ha assolit la xifra de més de 800.000 visitants. Després d'aquest acord, són ja un total de 60 obres d'indubtable rellevància les que Telefónica i Fundación Telefónica deixen dipositades al Museu, ja que, fruit d'un acord signat el 2002, 27 obres ja estan dipositades al Museu (obres de Chillida, Tàpies , Luis Fernández i el mateix Juan Gris). A més de per la qualitat intrínseca de la selecció, per al Reina Sofia és d'excepcional interès l'acceptació d'aquest nou conjunt perquè suposarà un reforç a la seva col·lecció cubista. Això permetrà una lectura més completa a les sales dedicades a la ruptura cubista de l'espai, o a la denominada Juan Gris. La reordenació de la mirada moderna. També és important la incorporació de treballs d'artistes fins al moment no representats en la col·lecció, com Huidobro, Louis Marcoussis o Jean Metzinger, entre altres. Destaquen per la seva rellevància 5 de Juan Gris (datats entre 1918 i 1926-1927) considerat per molts especialistes el refundador del cubisme i sens dubte el representant d'una nova definició del moviment, en què van estar també implicats nombrosos artistes que van adoptar el llenguatge cubista com Maria Blanchard, Vicente Huidobro, Albert Gleizes, Jean Metzinger o André Lhote. També cal destacar la valuosa aportació d'aquestes obres a l'experiència de la modernitat a Llatinoamèrica, un dels nuclis clau en la col·lecció del Museu. Serveixi com a exemple que Xul Solar incorpora al costat del cubisme altres influències o que el brasiler do Rego Monteiro, postcubista amb una economia cromàtica i sintètica, està també influït per les arrels primitives de Brasil. Aquesta selecció també posa de manifest la influència que Juan Gris i el moviment cubista van exercir en la formació de la modernitat artística espanyola i llatinoamericana (Barradas, Do Rego, Huidobro, Torres-García, Emilio Pettoruti ...). Aquests artistes i poetes que van participar del cubisme van tenir un paper principal en la modernització de l'art espanyol i llatinoamericà transportant i transformant el moviment a banda i banda de l'Atlàntic. Cal esmentar els casos del poeta Vicente Huidobro o del pintor Joaquín Torres-García; tots dos formen part d'una tradició universalista en l'òrbita d'un classicisme, que deriva dels postulats de Juan Gris, qui a través de la seva faceta teòrica i literària el porta a ser el mentor del cubisme literari d'Huidobro. El cubisme de Gris també influirà en l'ultraisme, o primera avantguarda espanyola. Amb el temps germinarà en l'universalisme constructiu de Joaquim Torres-García. Són estils de síntesi que simplifiquen les formes i promouen les relacions geomètriques abstractes sobre una estructura que atorga unitat a l'obra. A la imatge, detall de Nature morte cubiste de Maria Blanchard.