L’Espai Carmen Thyssen exposa “La il·lusió del Far West”

L’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols ha presentat La il·lusió del Far West que es podrà veure des del 25 de juny fins el 30 d’octubre del 2016 comissariada per Miguel Ángel Blanco i amb el suport de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i la col·laboració de la Diputació de Girona, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona i la Generalitat de Catalunya. La roda de premsa ha comptat amb la presència de de la baronessa Carmen Thyssen, l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, el comissari de l’exposició Ángel Blanco, la directora artística de l’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, Pilar Giró, la regidora de promoció económica, Sílvia Romero i el director de Serveis Territorials del Departament de Cultura Girona, Francesc Ten. Tant Carmen Thyssen com l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols han anunciat que el projecte de comptar a Sant Feliu de Guíxols amb una permanent es manté i que, en un principi, el començament de les obres està prevista per l’any 2018. A partir del 25 de juny i fins el 30 d’octubre, l’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols mostra més d’un centenar d’obres, entre mapes d’època, pintures, escultures, gravats, aquarel·les i objectes antropològics que reflecteixen la vida a les tribus índies, totes elles seleccionades pel comissari Miguel Ángel Blanco. La fascinació que els artistes del s XIX varen sentir mentre s’endinsaven per primera vegada als territoris de l’Oest nord-americà, el repte de plasmar amb les seves obres, aquella cultura i vida tan diferents són alguns dels elements que fan d’aquesta exposició, una cita imprescindible. Una exposició d’obres artístiques en diàleg amb objectes arqueològics, que aconsegueix presentar de manera atractiva una cultura, unes costums i una història que ha seduït també al món del cinema des dels seus inicis fins als nostres dies. La Col·lecció Carmen Thyssen i el Museu Thyssen-Bornemisza conserven les úniques obres d’art de l’Estat Espanyol que il·lustren aquest episodi de la història americana. Les obres provenen de la Col·lecció Carmen Thyssen, Museu Thyssen-Bornemisza, Museu Nacional d’Antropologia, Museu i Arxiu Naval, Museu Nacional de Ciències Naturals, Filmoteca Espanyola, Museu del Cinema Col·lecció Tomàs Mallol i de col·leccionistes privats. El recorregut de la exposició A través de les vuit sales: “explorar el nou món”, “pobles i paisatges inèdits”, “indis a les grans planúries”, “Karl Bodmer i la memòria dels mandan (I)”, “Karl Bodmer i la memòria dels mandan (II)”, “Remington, el vell oest americà”, “indis i cowboys” i la darrera amb “la biblioteca del bosc” i “els animals de l’ànima”, el visitant s’endinsa al món del Far West aconseguint una visió global al finalitzar el recorregut. Sala 1 Explorar el nou món A l’Oest, la llegenda precedí a la realitat. Des de Florida i Nou Mèxic, les expedicions espanyoles van partir cercant quimèriques riqueses i l’expansió de les colònies britàniques avançava imparable, obeint a un destí manifest, vers un nou Edèn. Van trigar segles a cartografiar aquesta gran terra incognita i els mapes primerencs mostren els itineraris de les expedicions, la ubicació de les tribus, els presidis, les missions i les primeres ciutats. El Mississipí fou una llarga frontera, també psicològica, i eix de colonització; en el seu curs alt, les cascades de San Antonio es van convertir en símbol de pèrdua de la naturalesa virginal. Sala 2 Pobles i paisatges inèdits La representació de la grandiosa naturalesa nord-americana estigué molt influïda pel Romanticisme. En aquesta sala es segueix la gestació, encara als estats de l’Est, d’una forma de paisatgisme sublim, elaborat pels pintors de l’Escola del Riu Hudson, que es traslladarà progressivament cap a l’Oest, veient en aquelles espectacular terres verges un nou Edèn, seguint en gran mesura la fórmula establerta per Albert Bierstadt. Els artistes sensibilitzaren a ciutadans i governants per a que protegissin les àrees naturals més valuoses, com Yosemite i Yellowstone, a través de l’innovador sistema de Parcs Naturals. Sala 3 Indis a les grans planúries La vida de les tribus índies a les Grans Planúries va fascinar als artistes. Seguint les passes de Geroge Catlin i Karl Bodmer, els artistes que van viatjar a l’Oest durant la segona meitat del segle XIX van anar consolidant un gènere pictòric de gran èxit que mostrava els costums d’una raça observada a vegades amb una genuïna admiració i d’altres a través del filtre dels prejudicis, i gairebé sempre amb una intensa connexió amb el paisatge. També els paranyers, els cowboys i els soldats foren figures enaltides per artistes tan popular com Charles M. Russell i William T. Ranney; no obstant, a mesura que les tribus eren delmades i reduïdes a les reserves, els artistes van sentir la necessitat de mostrar la seva cultura agonitzant i alguns d’ells contribuïren a recopilar els tresors antropològics que conservem avui dia. Sala 4 Karl Bodmer i la memòria dels mandan (i) Al 1832, el jove però ja conegut paisatgista, Karl Bodmer, va acompanyar a l’alemany Maximilian zu Wied-Neuwied en un primerenc viatge d’investigació antropològica al llarg del Missouri. El príncep Maximilian havia estat, juntament amb Humboldt, deixeble de Johan Friederich Blumenbach, de qui va aprendre a viatjar científicament, amb metodologia, ordre i exhaustivitat en la recol·lecció de materials i informació. A Boston, el general William Clark, superintendent d’Assumptes Indis, els proporcionà un passaport per a poder seguir el seu viatge a bord del Yellowstone. Durant la ruta es relacionaren amb diferents grups indis com ara els sioix, assinibione, cree, gros ventres o peus negres. Els dibuixos de Bodmer, que detallen les característiques racials, vestimentes, estris i rituals, es transformaren, ja a Europa, en el fabulós conjunt de 81 estampes il·luminades a mà que il·lustren els Viatges a l’interior de Nord-amèrica, el llibre que va recollir les observacions de l’antropòleg. Sala 5 Karl Bodmer i la memòria dels mandan (ii) Bodmer i Maximilian passaren l’hivern de 1833-34 prop del fort Clark, on van conviure amb els hidatsa i sobretot amb els mandan, una tribu tradicionalment pacífica. Els mandan visitaven la seva cabana i ells també eren convidats al campament, on van assistir a diversos rituals. Els dibuixos de Bodmer estan realitzats amb un detall extraordinari; alguns retrats van exigir tot un dia de posat. Aquest treball de camp, etnogràfic i artístic sobre els mandan va adquirir especial rellevància perquè el 1837 una epidèmia de verola va provocar l’extinció de la tribu. Sala 6 Remington, el vell oest americà Amb dinou anys, Frederic Remington (1861 – 1909) va fer el seu primer viatge a l’Oest. Pogué veure tot allò que havia imaginat de petit: les grans planúries, els ramats de búfals ja molt disminuïts i els darrers enfrontaments entre la Cavalleria dels Estats Units i les tribus nadiues americanes. Remington amb les seves il·lustracions i pintures va contribuir a posar de moda les aventures de l’Oest, protagonitzades gairebé sempre per un cowboy i un soldat de cavalleria, convertint a qui abans era el “noble salvatge” en enemic acèrrim de la voluntat patriòtica. En la millor de les seves sèries, la dels nocturns, es va interessar per experimentar amb els avenços tecnològics com ara la llum de flash. Aquestes obres mostren una visió menys narrativa, més fosca i silenciosa sobre l’Oest. La seva inquietud artística el va portar a explorar en el camp de l’escultura, on queda manifesta la seva passió pels cavalls, animals pels qui sentia tanta estima que en seu epitafi va manar inscriure: He knew the horse. Sala 7 Indis i cowboys La vida índia i les aventures a l’Oest s’introdueixen ben aviat en la cultura popular, des que al 1826 James Fenimore Cooper publica el supervendes L’últim dels mohicans. La literatura, el cinema i la televisió, la historieta i els jocs infantils no han deixat mai d’interessar-se per aquests temes, aconseguint que els sentim com a propis. Sala 8 La biblioteca del bosc Miguel Ángel Blanco ret homenatge a les terres i als pobles de l’Oest amb una selecció de llibres-capsa que formen part de la seva Biblioteca del Bosc, projecte escultòric que recrea experiències i visions, expressades en dibuixos, imatges i composicions amb materials de la natura. Aquest conjunt resumeix els seus viatges i experiències als parcs nacionals de l’Oest nord-americà, i a través del qual, Blanco comparteix amb nosaltres un ideal de vida que, des dels lakota als navajos, van cercar els indis: “caminar en la bellesa”, harmonitzant terra i cel, cos i esperit. Els animals de l’ànima Són incomptables els animals que foren sagrats o simbòlics per a les diferents tribus. Els cranis estaven carregats de poders, conservaven d’alguna manera l’energia vital, i eren emprats en vestimentes cerimonials i en rituals. Aquesta instal·lació ens convida a buscar la visió màgica que, a través de l’anima d’esperit afí, ens retorni la comprensió plena de la naturalesa. Els artistes Els autors que formen part de l’exposició són: Herman Atkins Macneil (1866-1947), Albert Bierstadt (1830-1902), Karl Bodmer (1809-1893), Hugh Bolton Jones (1848-1927), George Catlin (1796-1872), Eastman Johnson (1824-1906), William L. Sonntag (1822-1900), James McDougal Hart (1828-1901), Frederic Remington (1861-1909), Charles M. Russell (1864-1926), Joseph Henry Sharp (1859-1953), William Tylee Rannney (1813-1857), Worthington Whittredge (1820-1910), Charles Wimar (1828-1862) i Miguel Ángel Blanco (1958) tots ells ens ajuden a conèixer millor el que fou anomenat Nou Món i que forma part d’aquest episodi tant a nivell històric com artístic dels Estats Units. Activitats paral·leles Les activitats programades en motiu de l’exposició són les següents: visites familiars, visites guiades i espai infantil, concerts amb la col·laboració del 54è Festival de la Porta Ferrada, el cinema a la fresca a l’Espai Port i activitats formatives a educadors, docents i conferències. Des de 2012 l’Espai Carmen Thyssen presenta cada temporada, de juny a octubre, una exposició basada en una acurada selecció d’obres de pintura nacional i internacional de la Col·lecció Carmen Thyssen. La seva aposta per la difusió de la cultura fa que siguin d’especial interès les activitats familiars que acompanyen l’exposició. A les imatges, a dalt, obra de Charles Wimar. A sota, un moment de la presentació de la mostra a Sant Feliu de Guíxols.