Diferents fires per a diferents públics

És important fer una valoració del que han significat les diferents fires d’art que van confluir el mes de febrer passat, coincidint amb la fira Arco, tot i que aplicant alguns matisos. En primer lloc, per la seva envergadura; segonament, per les seves diverses categories i especialització, i, en tercer, per la seva internacionalitat. No cal dir que la xifra de negoci que cadascuna genera és una incògnita. Però la veritat és que, cada any que passa, Madrid agafa un major volum en el mercat de l’art. I això vol dir que aposta pel risc, confiat a convertir-se en una cita obligada. Per uns dies, la capital es converteix en un formiguer que aprofita tots els escenaris per oferir el bo i millor de l’art i defensar de manera digna els artistes que representa. És difícil donar xifres fidedignes de les vendes, ja que només disposem de les oficials que les institucions interessades ens aporten. És obvi que fora de fira es negocien acords que queden al marge de les dades oficials. Aquest any, Arco 2016 ha consolidat les expectatives dels galeristes i ha donat un reconeixement al mercat. Pel que sembla, tothom està content segons els resultats econòmics obtinguts. Molts punts vermells i tancament d’operacions després de la fira. Moltes institucions nacionals donant suport a un mercat tocat des de fa temps i que presumeix de compres institucionals, com ara les del Museu Reina Sofia, que va adquirir 400.000 euros. Igualment, han comprat: la Fundació Helga de Alvear, la Fundació Arco, la Fundació Sorigué, la Fundació Cristina Masaveu, la comunitat de Madrid, l’Ajuntament d’Alcobendas i empreses com ara Iberdrola, la col·lecció DKV, entre d’altres. I és que, qui més qui menys, ha vist les seves espectatives satisfetes. L’11a fira d’ArtMadrid –segons els enquestats– ha estat un veritable èxit. Molta més afluència de públic; més selecte, com ara potencials col·leccionistes, dealers, representants d’institucions, museus i empreses s’han deixat veure en una de les fires que consolida la seva posició en el mercat de l’Estat. Segons les informacions, sempre amb cautela, s’han superat les expectatives econòmiques previstes i, pel que sembla, ja es pensa en la pròxima edició amb més entusiasme. Una fira en la seva justa mesura de proporció i amb una oferta artística no tan arriscada com d’altres, però sí de gran qualitat. I, coincidint amb la setmana gran de l’art a Madrid, la primera fira de Drawing Room Madrid va obrir les seves portes amb la humilitat de ser una fira més especialitzada i més específica davant els col·leccionistes. Una bona posició que posa límits al despistat que no sap ben bé què cerca. En aquest cas utilitzant el dibuix contemporani com a protagonista. I és que, cada vegada més, les fires intenten trobar la seva pròpia parcel·la en la qual oferir més adequadament un producte específic. Les galeries catalanes Ramon Sicart i ADN són les que s’han atrevit a ser en aquesta primera aventura. Des d’un principi han tingut molt clar que volien ocupar un espai concret sorgit de les pròpies galeries, artistes i col·leccionistes. En resum, totes les fires van augmentar el seu nivell de qualitat i les seves propostes, gairebé tothom va vendre, les valoracions globals van ser positives en tots els aspectes i, per contagi, tothom va resultar complagut.