Exposicions
Exposició conjunta entre La Volta i el Postgrau en Arts Aplicades de l'Escola Massana
Anna Carreras i Aubets
girona - 14/01/20
En un context d’una societat post industrial el ressorgiment de l’artesania com a opció productiva, ja sigui en termes d’objectes d’ús o objectes simbòlics és una realitat emergent i emocionant. És en aquest context on operen, tant la Jornada sobre Disseny de producte i Artesania digital de La Volta#31, com el Postgrau en Arts Aplicades Contemporànies de l’Escola Massana. L'exposició Fragmentos podrà veure's fins el 21 de gener de 2020 a la Plaça de l’Assumpció 15 (La Cova de La Volta) de Girona.
Generar entorns de producció on disseny, sostenibilitat, cultura digital, artesania, noves autories, recerca de materials, alentiment de consum i gaudis diversos, substitueixin la producció ràpida i deslocalitzada, és per ambdues iniciatives un camí que explorem com a necessitat i com a desig.
En aquest objectiu, és útil tenir una mirada interdisciplinària que promogui, al seu torn, la capacitat de nous i noves artesanes per al treball en equips multi professionals vinculats a camps com els de l’arquitectura, el disseny de producte, les arts visuals, la moda, l’audiovisual, les arts escèniques i altres potser encara per emergir. Es tracta de generar oportunitats que desemboquin en una trajectòria professional creativa.
Per tot plegat, la col·laboració entre l’Escola Massana i La Volta té tot el sentit. I per aquest acord es presenta el treball de dues exalumnes del Postgrau en Arts Aplicades Contemporànies a Girona. Són treballs que han evolucionat a partir dels que tant la Noelia Becerra com l’Agostina Laurenzano van generar durant el Postgrau. La seva evolució és fruit de la col·laboració amb diversos artistes residents a La Volta, el que els fa encara més interessants, per incorporar noves derivades i evolucions.
El treball de Noelia Becerra proposa una reflexió sobre la creació/destrucció, sobre els processos manuals i l’atzar, sobre l’obra i l’autoria. Els seus atuells de fang estan fets amb cura, amb paciència i perfeccionisme. Un cop fets l’autora els ofereix a altres perquè se’ls facin seus, ja sigui abraçant-los com llençant-los escales avall. El resultat és fruit de l’atzar i de l’acció d’altres. Un cop el gerro ha “mutat” es cou i el resultat final desdibuixa de forma inquietant l’autoria, la bellesa i el mateix concepte artesanal. Les peces generen estranyesa i alhora empatia. Patim pel gerro perdut i ens atrapa la seva deformitat, gairebé com un manifest contra la bellesa normativa.
Agostina Laurenzano fa temps que treballa amb la idea de contenidors d’essències. Des de la joieria i la recerca de materials biodegradables ha explorat una nova tipologia de joia on hi ha una part efímera i una altra permanent, transmutant el significat de la joia com a peça viva i alhora dipòsit de memòries. En aquesta ocasió, juntament amb Paula Clay (artista resident de La Volta) ha generat una derivada on creen unes peces híbrides. Per una banda hi ha la tradició japonesa, Furushiki, que s’implementa per embolicar i traslladar tota mena d’objectes a partir d’un tros de tela nuat. Per altre una mirada irònica al consum i les marques i als embalums comercials. El resultat transcorre entre l’humor i la bellesa de l’artesania anònima.
Et poden
Interessar
...
