Montserrat aprofundeix en la vinculació entre l’art i l’espiritualitat

El Museu de Montserrat organitza els dies 1 i 2 de juliol la sisena edició de Curs d'Estiu, que enguany està dedicat als vincles entre art i espiritualitat. La inscripció a aquest curs, que té com a objectiu posar sobre la taula la funció de l’art més enllà d’una visió materialista, superficial o estètica, està oberta a tothom. La voluntat del Museu de Montserrat (MDM) d’aprofundir en el vessant espiritual de l’expressió artística està directament lligada amb la inauguració, el 30 de juny de 2015, de l’Espai d’Art Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat. Des del mes d’octubre, en aquest espai s’està realitzant un cicle d’activitats –concerts, conferències, meditacions i audicions musicals- amb el propòsit d’interpel·lar el lligam entre l’art i l’espiritualitat. La cloenda del curs d’estiu, precisament, tindrà lloc a l’Espai d’Art Sean Scully, on es farà una visita comentada, el dia 2 de juliol a la tarda. El director del Museu de Montserrat, P. Josep de C. Laplana, apunta en referència a la temàtica del curs d’estiu, que “l’art és una activitat de l’home lliure, que amb la seva fantasia creativa vol expressar els seus anhels més pregons de plenitud, de superació de les limitacions que l’empresonen, els seus sentiments personals i la seva visió del món i de la vida humana; és a dir, l’equilibri entre sortir d’un mateix, tot continuant essent un mateix, la tensió entre l’atracció de l’infinit i haver-lo d’expressar amb mitjans limitats. Aquest anhel, aquesta tensió i aquest equilibri podem anomenar-los dimensió espiritual de l’art”. Les ponències del 6è Curs d’Estiu del Museu de Montserrat són les següents: Divendres 1 de juliol La bellesa terrible de Déu. Amador Vega, catedràtic d’estètica i teoria de les arts (UPF) La música, experiència espiritual oberta a tothom. Sergi d’Assís, monjo de Montserrat, Prefecte de l’Escolania de Montserrat Espiritualitat i transcendència en l’art contemporani. Corredor-Matheos, crític d’art Paraula i art: diàleg fecund, experiència espiritual. Carles Duarte, poeta, i Guido Dettoni, escultor. Dissabte, 2 de juliol Aprendre a sentir la presència de la realitat. Teresa Guardans, Doctora en Humanitats, professora del CETR L’Albergueria de Vic. Dani Font, Delegació Episcopal de Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic Conclusions. Josep de C. Laplana, monjo de Montserrat, director del Museu de Montserrat Informació i inscripcions: 93 877 77 45 / museu@larsa-montserrat.com Exposició "Muntanya Humana" de Daniel Enkaoua D’altra banda, la Sala Daura del Museu de Montserrat acull fins el 2 d’octubre la mostra Muntanya Humana, de Daniel Enkaoua (Meaux, França, 1962), un dels artistes figuratius del nostre temps amb més projecció internacional. Està comissariada per Àlex Susanna, director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. En aquesta exposició, Enkaoua, establert a Barcelona des de 2004, presenta un compendi de la dècada viscuda a Catalunya –després de fer-ho durant 20 anys a Israel-. La cinquantena d’obres exposades mostren tot el seu ventall de motius i pretextos, fonamentalment retrats, natures mortes i paisatges. Enkaoua obté un gran rendiment expressiu de les seves obres, fins al punt que podem afirmar que l’artista està revitalitzant aquests gèneres. Certs retrats de cossos ajaguts es despleguen davant nostre com un autèntic paisatge, i certes natures mortes tenen la capacitat de presència d’un retrat. L’estructura geomòrfica de Montserrat li obre les “portes de la percepció” i el situa davant d’aquest fructífer procés de contaminació i transvasament. Per això, l’exposició es titula Muntanya humana: és a redós seu que el nostre artista ha estat pintant algunes de les seves obres de més envergadura, tant certs paisatges evidents com alguns retrats de cossos ajaguts que se’ns mostren com una autèntica serralada. Les cares dels seus quatre fills o de la seva dona, els seus cossos estirats o drets, sols o abraçats; les carbasses, calçots, porros, tomàquets, codonys o gotims de raïm; les vistes del pla del Penedès, tots ells són motius recurrents amb els quals Daniel Enkaoua compon la seva particular simfonia d’agraïment. L’art, doncs, com a acció de gràcies, i la pintura com un dels mitjans més eficaços per revelar tota la càrrega de misteri, sentit i bellesa que pot contenir el més petit vestigi de realitat. Una exposició com aquesta no és sinó una fonda galeria de presències que ens interpel·len i emocionen. A la imatge, exposició de Daniel Enkaoua a Montserrat.