"Qualsevol objecte excepte un paper" d'Enric Farrés a la Galeria NogueresBlanchard

El 29 de juny a les 19 h. la Galeria NogueresBlanchard Barcelona inaugura Qualsevol objecte excepte un paper d'Enric Farrés Duran. La mostra es podrà visitar fins al 23 de setembre del 2016. Los Papeles del Siglo, la col·lecció que l'artista ha anat construint en els darrers anys, es presenta en aquesta ocasió amb la que serà aparentment la seva última i definitiva organització. Cartes d’amor i d’odi, xecs, receptes de cuina i mèdiques, dibuixos tècnics, artístics, automàtics i naïfs, demandes judicials, instruccions i llistats de tot tipus formen Los Papeles del Siglo, una col·lecció integrada per 2.213 elements, i que ha estat construïda mitjançant la pacient acumulació de tots els papers que es trobaven continguts dins els llibres que passaven per les mans d’Enric Farrés mentre treballava a una llibreria de segona mà. Entenent la col·lecció com a una eina de treball, l’artista ha desenvolupat tallers –La col·lecció com a temptativa, Macba 2016–, infiltracions –Tres coses rares, història d’una desaparició, Fundació Antoni Tàpies 2014–, exposicions –Una exposició de dibuixos, Galeria etHall, 2015–, conferències –Los mejores, Sant Andreu Contemporani, 2014–, publicacions –189 errores, Can Editions, 2016– o arxius –Establecer un principio de procedencia, La Casa Encendida, 2016–. En la peça central de l’exposició se’ns presenta tota la documentació d’aquests projectes de manera estratificada, en forma de capes de significació situades sobre una taula envoltada de quatre tamborets. El conjunt d’aquests elements constitueix un espai on el visitant pot seure i consultar la documentació al cim de la qual trobem un objecte concret: un "pisapapeles". Aquest "pisapapeles" es el protagonista de l’exposició, ja que constitueix la darrera organització de Los papeles del Siglo. S’han utilitzat els 2.213 papers per construir aquest objecte anodí que completa el títol de l’exposició Cualquier objeto excepto un papel –es un pisapapeles–. Fent referència a la transformació estrictament material dels papers, a la construcció d’un element on la forma és un aspecte irrellevant en la definició del propi objecte, i a la manca de significat més enllà del seu ús en aquest espai i temps determinat, podem preguntar-nos: quines implicacions té aquest gest iconoclasta?