"Goya en sus autorretratos" del professor Paolo Erasmo Mangiante

Un estudi inèdit, realitzat pel professor Mangiante, prestigiós expert en Goya, indaga en la vida i obra de Goya a partir dels seus 24 autoretrats. Tot i que l’obra de Francisco de Goya ha estat àmpliament estudiada, és la primera vegada que un estudi indaga en la vida i obra de l’artista a partir dels 24 autoretrats que va pintar al llarg de la seva vida, i els únics coneguts fins al moment. Aquesta investigació, que ha estat presentada per primera vegada al país, a la seu del Reial Cercle Artístic de Barcelona, és un treball exhaustiu i inèdit recollit al llibre Goya en sus autorretratos del professor Paolo Erasmo Mangiante, expert en l’obra del pintor aragonès, sobretot de la seva prolífica etapa a Itàlia (1769-1771), i del gènere de l’autoretrat. Goya, considerat un dels principals artistes en autoretrats, al costat dels seus antecessors Durero o Rembrandt, no buscava una imatge idealitzada d’ell, com la majoria de pintors, sinó el seu objectiu era representar el seu vertader estat físic i psicològic, per tant, capturar la realitat tal i com era. Els autoretrats de Goya es poden classificar, segons Mangiante, en: autoretrats d’obsequi, de passió, de patiment, d’autoestima i de desafiament. Les obres de Francisco de Goya, més enllà del seu gran valor artístic, reflecteixen, segons l’autor de l’estudi “les vicissituds psicofísiques del pintor i esdevenen un dels documents figuratius més importants juntament amb les cartes enviades a l’amic Martín Zapater, i que posen sobre la taula els moments més brillants i dramàtics que han caracteritzat la seva vida i la seva carrera com a artista”. A més, la investigació de Mangiante presenta dues grans novetats, d’una banda recupera el primer autoretrat que Goya va pintar al 1771 amb 25 anys durant la seva estada a Itàlia i que, fins ara, no s’havia tingut en compte ja que al segle XIX es va restaurar desfigurant-ne la pintura original. Però, ha estat gràcies a una acurada restauració posterior que s’ha pogut donar valor i autenticitat a la peça. De fet, el quadre reflecteix la primera vegada que Goya s’aventura a reproduir la seva pròpia imatge. I d’altra banda, Mangiante treu a la llum, per primera vegada també, l’autoretrat que el pintor va inserir en el gran retaule de la Predicación de San Bernardino en presència d’Alfons IV d’Aragó per a la Real Basílica de San Francisco el Grande a Madrid.