Josep Canals inaugura a la Masia Bas i al Parc dels Estanys

Exposició a l’aire lliure de divuit peces de gran format de Josep Canals (Sant Andreu de la Barca, 1955 -però instal·lat des de fa a anys a l’Empordà-) sota el títol Les Pedres Parlen, al Parc dels Estanys de Platja d’Aro, del 9 d’agost al 29 de gener 2017, amb un conjunt d’obres a l’entorn de les possibilitats expressives i formals de la figura geomètrica coneguda com a Cinta de Moebius, a patir del treball de diversos materials o la seva combinació: ferro, fusta, travertí, polièster, basalt, marbre de Carrara, pedra, o marbre de Calatorao. Simultàniament, la sèrie continua amb 23 peces més -algunes també de bronze, marbre negre de Bèlgica, marbre Travertí, fusta de noguera o de lledoner o marbre rosa de Portugal- en el nou espai expositiu de la Masia Bas de Platja d’Aro, en una mostra temporal fins al 28 d’agost. La inauguració conjunta de les dues exposicions serà el dia 9 de juliol (19 h) a la Masia Bas de Platja d’Aro, a càrrec del crític d’art Jaume Fàbrega, i amb la presència de l’artista, que posteriorment (21 h) farà una visita guiada per les peces instal·lades al Parc dels Estanys (21 h) des de l’accés principal al parc (sector del riu Ridaura). Les dues mostres estan organitzades per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, i a la Masia Bas es pot visitar de dimarts a divendres (18-21 h) i caps de setmana i festius (11-13 h i 18-21 h), en entrada lliure i gratuïta. De la sèrie al Parc dels Estanys, se’n pot gaudir lliurament tots els dies de la setmana, coincidint amb el seu horari d’obertura la públic, que varia segons els mesos de l’any: de juliol a setembre (7-21 h), d’octubre a gener (8-18 h). El consistori també n’ha editat un catàleg commemoratiu que es presenta demà. La mostra és la segona de l’any al Parc dels Estanys i dóna continuïtat al projecte, iniciat el 2014, d’estendre els espais expositius més enllà de Castell d’Aro, i apropar-los a un públic més ampli, tot arribant fins a aquest parc urbà de 150.000 m2 d'atractiu ciutadà, turístic i naturalista, inaugurat l’octubre de 2012, on hi són compatibles la visita pedagògica amb una diversitat biològica -cicle de l’aigua, vegetació i punt de migració d’aus- que recupera els hàbitats i els ambients originals de la zona. Prèviament hi ha exposat Emili Armengol, Alberto Gómez Ascaso, Jaume Roser, Medina-Campeny i Bonaventura Ansón-; i de cadascun d’ells en resta com a testimoni permanent una peça instal·lada al mateix parc, com a complementen les mostres temporals. Alhora, demà s’estrena el com a espai expositiu la Masia Bas de Platja d’Aro, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, que formava part del conjunt d’habitatges que es van anar estenent per la Vall d’Aro, des de l’interior vers el mar, a partir del segle XVI. Avui, conjuntament amb la biblioteca, l’Escola de Música, l’Escola d’Art i els estudis de l’emissora municipal configuren el nou punt neuràlgic de la cultural de Platja d’Aro. Ara s’hi podrà observar el fruit del treball que des dels anys 80 ha desenvolupat Josep Canals amb unes peces en que posa al límit de les possibilitats la modulació dels materials com si fossin textures flexibles amb una perfecció tècnica i formal inusual. El cicle d’exposicions d’art al municipi també es desenvolupa simultàniament, i fins al 31 de juliol, al Castell de Benedormiens de Castell d’Aro amb la mostra de pintura, escultura i ceràmica Terres i altres Rachmaninovas de Dimitri Kosiré. Posteriorment també hi fan estada les propostes de Robert Llimós (del 6 d’agost a l’11 de setembre), dels Subtròpics Muntants -Ivan Morales Cama, Francesc Ruiz Abad i Manual Cristoph Horn- (del 17 de setembre al 16 d’octubre), i de Pilar Esporrín Sílvia Castell simultàniament (del 22 d’octubre al 27 de novembre). També al castell, de manera permanent, hi ha una selecció d’obres del Fons Municipal d’Art i del projecte artístic commemoratiu del 15è aniversari del Museu de la Nina, en el que dotze artistes de renom van personalitzar la figura de la nina tradicional catalana, La Pepa, en mesures humanes.