“Josep Amat, les llums del passeig” a l’Espai Cendrós

Els actes commemoratius del 25è aniversari de la mort del pintor català Josep Amat, que es van iniciar el gener del 2016, continuaran aquest estiu a Girona i Sant Feliu de Guíxols, població amb la qual va mantenir un estret vincle ja que la seva muller Isabel Girbau n'era filla. Del 1939 fins pocs anys abans de morir, Amat va fer llargues estades a Sant Feliu on pintar innombrables vegades els paisatges que veia des de la seva casa al Passeig del Mar. 

El dia 16 de juliol s'inaugurarà l'exposició Josep Amat: les llums del Passeig, de gener a desembre, al llarg de més de 50 anys a l'Espai Cendrós de Sant Feliu de Guíxols, una mostra que reunirà 12 obres que corresponen i caracteritzen cada un dels mesos de l'any. Es comptarà amb la presència de l'alcalde Carles Motas; la directora de l'Espai Cendrós, Laura Cendrós, i el president de la Fundació Amat i fill del pintor, Josep Amat i Girbau. La mostra estarà oberta fins al 6 d'agost.

L’Espai Cendrós es troba en els baixos de l’edifici on Amat hi va tenir un dels pisos llogats durant anys i des d’on va pintar nombrosos quadres, alguns dels quals es podran veure en aquesta exposició.

Els actes continuaran el 18 de juliol a Girona, a la Fundació Valvi, on el prestigiós historiador d'art Francesc Fontbona oferirà una conferència que portarà per títol Amat i la seva obra. El dia 20 de juliol, també a la Fundació Valvi, es presentarà el documental Josep Amat que el cineasta Alfons Hereu va realitzar l'any 1975 en motiu del Congrés de Cultura Catalana i que recentment s’ha digitalitzat.

 Fontbona farà un repàs a la trajectòria del pintor, que és apassionant: els primers contactes artístics a París, la Guerra Civil, l'acord amb el marxant Joan Anton Maragall (que li va garantir la subsistència de la família en una difícil postguerra), els estius a Sant Feliu de Guíxols, i a partir del 1970 el reconeixement de la seva ja llarga trajectòria. El 1981 va ingressar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts i el 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres distincions. Segons Fontbona, “moltes figures les feia amb un o dos tocs. Tenia una agudesa i una capacitat de síntesi molt pròpies". 

Al llarg de la seva vida Amat va pintar més de 2.000 obres. En l'exposició Amat íntim, que s'inaugurarà el dia 6 d'agost a Sant Feliu de Guíxols, s'exposaran quadres del pintor –la majoria inèdits–  que en el seu moment van ser realitzats com a testimoni de temps difícils i de records del seu entorn més proper. L'exposició es podrà visitar fins al 10 de setembre.

 Amb els seus tocs de color i de realitat, als anys 40 va ser reconegut com un dels grans retratistes catalans a París. La Fundació Amat preveu tancar els actes en aquesta ciutat el novembre vinent. Josep Amat i Pagès va morir a Barcelona el dia 17 de gener de 1991 a l’edat de 90 anys.  Al llarg de la seva vida, Amat es va dedicar en cos i ànima al que més li agradava: pintar. No hi ha una opinió unànime per definir la seva pintura: per alguns crítics d’art és impressionista, per altres postimpressionista i, fins i tot, hi ha qui l’ha considerada més independent i propera al fauvisme. El pintor va acatar sempre disciplinadament les classificacions dels crítics, a canvi que el deixessin pintar tranquil, el seu principal interès La Fundació Amat (www.fundacioamat.org) es va constituir el dia de Sant Jordi de 2001 amb la finalitat de promoure l'estudi, conservació i divulgació de l'obra realitzada pel pintor Josep Amat i Pagès (1901-1991). La seu està situada al carrer Manacor de Barcelona, a la torreta on va viure el pintor amb la seva esposa Isabel Girbau els últims anys. S’exposa obra de Josep Amat a la Sala Parés, al Museu de Montserrat i en diverses exposicions de la Col·lecció Carmen Thyssen. A les imatges, a dalt, una obra de Josep Amat. A sota, un moment de la inauguració de l'exposició a l'Espai Cendrós.