Beat Keller i Marisa Escribano exposen a l'Espai Tònic

L'Espai Tònic de Vulpellac (Baix Empordà) és la cara pública de l'associació cultural El Nou Graner, un projecte autogestionat dins una antiga fàbrica de 1700 coneguda com a "Can Carreras", a Vulpellac. Es presenta com una plataforma oberta a aquelles persones que vulguin mostrar els seus projectes: una sortida per la producció artística. És un lloc d'experimentació i creació, un punt de comunicació entre l'artista i la població amb l'objectiu de donar eines tant per la reflexió com per l'anàlisi de la nostra cultura, i de la contemplació estètica. Actualment l'Espai Tònic presenta dues exposicions: De Nada de Beat Keller i Ensueños y realidades de Marisa Escribano. L'exposició d'en Beat Keller es podrà veure fins al 10 de setembre. I la de la Marisa Escribano fins al 23 de juliol. Beat Keller va néixer a Suïssa, a la ciutat de Solothurn i va estudiar arts visuals a la universitat Kunstgewerbeschule Biel de Suïssa. Posteriorment es va continuar formant a l'School of Visual Arts de Nova York. Ha treballat de director creatiu en diverses agències de publicitat. Actualment viu a la Bisbal d'Empordà on comparteix maneres de veure i estudi amb l'artista Mariana Fresneda. Penjadors, fustes, ous, cadenes, botons, manillars, plàstics, eines de conreu, xiulets com els que sonàvem en els nostres estius infantils, tisores, corretges, cascavells, ulleres, pales, tornavisos, tapes, rodets, plomes i clips, engranatges, formes de sabates, lletres d'impremta, pinces, interruptors, partitures, ganxos, claus i cartes, fulles seques, pètals, baldufes, antifaços, encenedors, llapis, resistències, bales, maquinetes, metres, dards, bombones i tapes rovellades ... Ens deixem alguna cosa?, sí, evidentment ens deixem un altre mig món d'objectes que Beat Keller, artista com pocs, sap veure, aïllar i acoblar per muntar mons de somni, somni i Passat. La immensa majoria del material amb què treballa Beat ha estat trobat, tant al carrer, com en mercats o algun contenidor generós. L'exposició de la Marisa Escribano es podrà veure fins al 23 de juliol. Nascuda a la ciutat de Barcelona des de ben petita va començar a viatjar pel món i va acabar instal·lant-se la major part de la seva vida als EE.UU, París i Orient Mitjà, on també realitzarà els seus estudis. Doctorada en Antropologia per la Universitat de París i en Estudis sobre Orient Mitjà per la Universitat de Harvard, la Marisa va iniciar-se aviat en el món de la fotografia. Les seves experiències juntament amb la seva ànima aventurera van despertar l'interès per observar l'entorn i persones anònimes que representen vivències pròpies, com una forma de mostrar-se a ella mateixa. Per a plasmar el seu treball utilitza majoritàriament la fotografia analògica, apartar-se del que ella diu "l'avorriment del digital". Defensa aquest tipus de fotografia per la necessitat d'una observació més detallada i planificada així com una acurada atenció al detall i càlcul de la llum. Això juntament amb el posterior procediment de revelatge fa que sumi interès, des del seu punt de vista, a l'hora de treballar-hi. Tot i això, en aquesta exposició es mostren imatges tan captades tant des de la seva càmera analògica com des d'altres de digitals, ja que també experimenta amb les possibilitats que li brinden les noves tecnologies. Sovint només utilitzades com una forma de fer un esbós de què serà la fotografia final. A la imatge, detall d'una obra de Beat Keller.