Un projecte d’Antoni Abad, proposta catalana a la Biennal d’Art de Venècia 2017 

Catalunya participarà a la 57ena edició de la Biennal d’Art de Venècia dins el programa Eventi Collaterali amb un projecte d’Antoni Abad comissariat per Mery Cuesta i Roc Parés, i que porta per nom ‘La città che non si vede’. La presència catalana a la Biennal de Venècia, que s’inaugurarà el 13 de maig del 2017, està produïda per l’Institut Ramon Llull. Antoni Abad proposa una interpretació en clau sensorial de l’espai urbà de la ciutat de Venècia. L’artista crearà el projecte ‘La città che non si vede’ en col·laboració amb un col·lectiu local de persones invidents i amb baixa visió. Aquest col·lectiu utilitza els seus sentits de manera divergent en relació a la major part de la població, que gaudeix d’una visió completa i que és per a qui es dissenya majoritàriament l’urbanisme de les ciutats i les interfícies de les aplicacions informàtiques. Reconegut internacionalment pels seus treballs amb comunitats digitals, Abad desvetlla, en col·laboració amb aquest col·lectiu, una Venècia diferent, que és aquella que no es veu sinó que s’escolta, s’experimenta i se sent; una Venècia que fuig de la visió tòpica de les seves góndoles, ponts i palaus. D’aquesta manera, l’aportació catalana a la 57a Biennal de Venècia esdevé un espai paradoxal: una exposició dedicada als sentits, i concretament a allò que no es veu, en una Biennal d’arts visuals. Antoni Abad implementarà a Venècia el projecte BlindWiki, una xarxa oberta a la participació que aprofita els telèfons mòbils com a mitjà geolocalitzat de comunicació social. BlindWiki (www.blind.wiki) ha estat desenvolupat a partir de primeres experiències a nivell internacional amb col·lectius d’invidents d’altres ciutats, com a Roma, Sydney o la Biennal d’Art Contemporani de Berlín, i arribarà a Venècia en una versió avançada i eficaç, adaptada específicament per a la Biennal de Venècia. La proposta de Mery Cuesta i Roc Parés conjuga les singularitats del projecte BlindWiki amb la necessitat d’interacció i contemplació pròpies d’un Pavelló en el marc de la Biennal de Venècia. L’exposició  catalana esdevindrà un espai de recerca i experimentació cultural obert a la participació social amb una resolució material al servei del projecte BlindWiki, d’Antoni Abad. El projecte d’Abad per a la proposta catalana a Venècia es desenvoluparà simultàniament dins i fora del pavelló. En el treball de l’artista amb col·lectius, aquests actuen en l’espai i el temps del seu dia a dia, i fan pública la seva actuació a la xarxa. Aquesta tasca de mapat es fa accessible al públic de la Biennal i a la ciutadania, entre altres formes, amb una sèrie de tours en embarcacions pels canals de Venècia. En aquests itineraris quotidians que qualsevol ciutadà o visitant de Venècia realitza normalment, l’ús de l’aplicació BlindWiki dissenyada per Antoni Abad permetrà anar escoltant els comentaris, sons i enregistraments amb els quals el col·lectiu de persones invidents i amb baixa visió han anat cartografiant la ciutat. Els canals esdevenen un fil conductor narratiu de les impressions d’un col·lectiu que utilitza els dispositius mòbils com a mitjà d’expressió i de comunicació personal. Així, l’element articulador triat com a vincle entre aquests plans d’espai i temps són els canals, eixos de l’urbanisme venecià que condicionen la vida de la totalitat de la ciutadania. En resum, el pavelló català serà el punt neuràlgic d’un recorregut sensorial inclusiu pels canals de la ciutat. Per altra banda, la proposta dels comissaris per a la Biennal també inclou un Simposi internacional sobre geolocalització i sensorialització de dades, així com l’edició d’una novel·la gràfica en braille, una experiència totalment pionera. El mapa de la Venècia que no es veu comença a generar-se abans de la inauguració de la Biennal, gràcies a les reunions que realitzarà l’artista Antoni Abad amb el col·lectiu d’invidents en col·laboració amb estudiants de secundària, batxillerat i universitaris. L’aplicació mòbil i la web BlindWiki es nodriran, en el decurs de la Biennal, de totes les aportacions que la ciutadania hi vulgui fer. Roc Parés Burguès (Mèxic, D.F., 1968). Artista investigador en comunicació interactiva. Doctor en Comunicació Audiovisual (UPF, 2001) i Llicenciat en Belles Arts (UB, 1992). Professor Associat i Investigador del Grup DigiDoc, del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Els seus treballs artístics es caracteritzen per la experimentació poètica i crítica amb les tecnologies digitals i han estat presentats i exhibits internacionalment al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Fundació Joan Miró, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, Centro Cultural de Belém, Tate Gallery, Art Gallery of Ontario, National Museum of Photography, Film and Television, Centro Cultural de España en México, Ex Teresa Arte Actual, Laboratoire Paragraphe Université PARIS 8, Brandts Danmarks Mediemuseum, Centrale Montemartini, entre d’altres.  Els seus treballs de recerca han estat publicats per British Computer Society, Academic Press, FECYT, Macba, MIT Press, entre d’altres. Ha col·laborat amb desenes d’artistes, científics, enginyers, institucions i col·lectius amb qui ha impulsat algunes plataformes pioneres en l’art electrònic, com Galeria Virtual (Museu de la Ciència 1993-1995 i UPF 1995-2000) dedicada el desenvolupament de la realitat virtual com a forma d’art; Macba En línea (Macba+UPF 1995-1997) dedicada a l’art en xarxa; M.A.L. (HANGAR+MOB Comissió Europea 2011-2013) dedicat a l’art amb dispositius mòbils intel·ligents o el Màster Universitari en Arts Digitals, UPF (1995-2015) del qual va ser codirector del 2010 al 2015. Mery Cuesta (Bilbao, 1975) és crítica d’art, comissària d’exposicions, docent i dibuixant. Com a crítica d’art, és una firma habitual des del 2002 al Cultura/s de La Vanguardia, on actualment publica una secció setmanal d’opinió sobre art anomenada “Centellas”. Escriu també articles i textos assagístics per moltes altres publicacions. El 2002 guanya el Premi Espais de la Crítica d’Art, gràcies al qual publica el seu primer llibre, un anàlisi de la producció cinematogràfica experimental en l’Espanya dels 70. Acaba de presentar La Rue del Percebe de la cultura y la niebla de la cultura digital, un assaig sobre els efectes de la cultura digital en el consum cultural amb l’editorial Consonni. Com a comissària, els seus projectes aborden qüestions relatives a l’anàlisi del consum cultural, la cultura popular i la dissecció crítica dels mecanismes de funcionament de l’art contemporani. En destaquen ‘Videoclisión’ (Centro Galego de Arte Contemporánea), ‘Low Cost’ (Foment de les Arts Decoratives FAD), ‘Quinquis de los 80: Cine, prensa y calle’ (CCCB, La Casa Encendida, Centro de Historia de Zaragoza i Alhóndiga de Bilbao), ‘La mano izquierda de Cervantes’ (Instituto Cervantes – Karsi Sanat, Estambul), o ‘Humor absurdo: Una actitud ante la vida en situaciones críticas’ (Artium). Treballa des del 2013 en l’àmbit empresarial com a Brand Curator per a diverses marques internacionals. El seu pròxim comissariat aborda la creació artística en presons i s’inaugurarà la tardor del 2016 al CaixaForum Barcelona. Com a docent, és Directora del Màster en Il·lustració i Còmic d’Elisava – Escola Superior de Diseny i Enginyeria de Barcelona. Així mateix, imparteix nombroses classes, tallers i ponències sobre comissariat, crítica d’art, cultura popular o disseny expositiu en diverses universitats i centres (Universitat Ramon Llull, Centro Cultural de Espanya En México, CENTRO            de Diseño, Cine y Tv de México). La pràctica de Mery Cuesta en l’àmbit del dibuix i el còmic com a teòrica, docent i autora es centra en la fusió entre llenguatge còmic i crítica cultural. Com a dibuixant, publica diverses sèries i historietes de caràcter crític i assagístic per a revistes com Barcelonés, TMEO, La Cruda, Resitencia (Mex) o Mongolia. Ha exposat els seus dibuixos a diverses galeries i ha publicat tres àlbums. Antoni Abad (Lleida, 1956) és llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona el 1979 i European Media Master per la Universitat Pompeu Fabra el 1997. L’any 2006 va rebre el Premi Nacional d'Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya i el Golden Nica Digital Communities del Prix Ars Electronica a Linz, Àustria. Ha participat a les Biennals de Venècia i Lima (1999), Sevilla (2004 i 2008), Mercosul Porto Alegre (2009) i Berlín (2016). Els seus projectes han estat presentats al Centro de Arte Reina Sofía, La Casa Encendida i Matadero de Madrid; MACBA i Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona; New Museum i P.S.1. de Nova York; Hamburger Banhof de Berlín i ZKM de Karlsruhe a Alemanya; Musac a León, Centre d’Art Contemporain a Ginebra, Museo de Arte Moderno en Buenos Aires; Laboratorio de Arte Alameda i Centro Cultural de España a Mèxic, i Centro Cultural Sao Paulo i Pinacoteca do Estado de Sao Paulo a Brasil, entre d’altres. Entre 2004 i 2014 centra la seva activitat en la realització de projectes de comunicació audiovisual a Internet, a partir de l'ús de telèfons mòbils per part de grups en risc d’exclusió de Mèxic D.F., Lleida, León, Madrid, Barcelona, San José de Costa Rica, Sao Paulo, Ginebra, Manizales (Colòmbia), Sàhara algerià, Nova York i Montréal (Québec, Canadà). Taxistes, immigrants, refugiats, guerrillers desmobilitzats i persones amb mobilitat reduïda han estat participants actius d’aquestes experiències, publicant dia a dia les seves pròpies cròniques audiovisuals al web www.megafone.net. La tardor del 2014 inicia a l’Acadèmia d'Espanya a Roma el desenvolupament del projecte BlindWiki, un prototip de xarxa ciutadana a Internet concebut per a persones invidents i amb baixa visió. Els participants utilitzen telèfons mòbils per tal realitzar registres d'àudio geolocalizats de les seves experiències quotidianes a la ciutat. Mitjançant l'aplicació BlindWiki, les gravacions prèviament publicades son sempre  accessibles des de telèfons mòbils, reflectint el paisatge urbà tal com l'experimenten les persones amb diversitat visual. El projecte fomenta la creació col·laborativa d’una cartografia pública sensorial que es pot estendre a d’altres ciutats i de la que en pot gaudir tant el propi col·lectiu, com la resta de la societat. A més de Roma, el projecte BlindWiki ha estat realitzat l’octubre de 2015 a Sidney, i el juny de 2016 a la 9ª Biennal de Berlín. Les contribucions dels participants son accessibles mitjançant l'aplicació mòbil en el carrers d’aquestes ciutats i a la web del projecte. La proposta de ha estat escollida per un jurat independent presidit per Xavier Antich i amb Martí Manen, Chus Martínez, Martí Peran, Nekane Aramburu, Antoni Muntadas i Ferran Barenblit com a vocals, Marta Oliveres, cap de l’àrea de creació de l’Institut Ramon Llull, ha participat al jurat amb veu i sense vot. Aquesta serà la cinquena vegada que l’IRL presenta Catalunya a la Biennal d’Art de Venècia, que tindrà lloc del 13 de maig al 26 de novembre del 2017 i comptarà amb Christine Macel com a directora artística. En l’edició anterior, l’IRL hi va presentar el projecte ‘La Singularitat’, del cineasta Albert Serra i comissariat per Chus Martínez.