Pintura subaquàtica. 150 anys d’història ofereix, per primera vegada al món, un recorregut per la història d’aquesta tècnica tan desconeguda, com és la pintura subaquàtica.
En l’exposició, que es podrà visitar fins al 25 de setembre al Museu Marítim de Barcelona, s’exhibeixen prop de 60 obres que segueixen la tècnica de la pintura subaquàtica, de les quals 44 són peces originals. Formen part de la mostra també alguns objectes dels escassos artistes que s’han atrevit a practicar aquest tipus d’art. Entre els objectes exhibits hi ha el cavallet i estris que el poeta i pintor Alfonso Cruz fa servir quan duu a terme les seves obres subaquàtiques, a més d’altres elements necessaris per a la immersió, com ara un equip de busseig clàssic i una campana de Kessler.
La pintura subaquàtica està molt condicionada pel mitjà on es genera: el medi aquàtic.
Tant els suports com el tipus de pintura tenen unes condicions especials. El tipus de pintura que es fa servir és preferiblement pintura a l’oli, que s’aplica amb pinzell o espàtules, i ceres greixoses. Els suports que es fan servir són paper impermeabilitzat amb oli de llinosa, cuir bullit prèviament en un calder d’oli i tensat posteriorment sobre bastidor, o tela tractada amb un greix especial moments abans de la immersió, o amb una imprimació de pintura amb clorocautxú.
Pintura subaquàtica. 150 anys d’història inclou també l’obra delsprincipals artistes subaquàtics: l’austríac baró Eugen von Ransonnet-Villez, l’indi Zarh Pritchard, el francès André Laban i el català Alfonso Cruz.
A la imatge, André Laban. Pintura subaquàtica. Museu Marítim de Barcelona.