Esteban Maroto, dibuixant de còmics, exposa a Casa Saladrigas

Sovint pot passar que convisqui en una mateixa població una celebritat, una persona que ha destacat molt en algun camp de les arts o la ciència, però que la immensa majoria dels veïns d'aquella vila no en tingui ni la més remota idea. Aquest és justament el cas de l'il·lustrador Esteban Maroto, que des del 2011 passa llargues estades a Blanes, i que ara protagonitza una exposició que s'inaugura el dia 5 d'agost a la Casa Saladrigas. Presentada sota el títol de Viatge a la Fantasia. Personatges i Mons Fantàstics d'Esteban Maroto, es tracta d'una recopilació dels seus 50 anys de treball, principalment en el món del còmic. D'aquesta manera, en una mateixa exposició, s'hi troben recollides les seves creacions més conegudes i desconegudes pel gran públic. La mostra es podrà visitar fins al 10 de setembre. Nascut a Madrid l'any 1942, Esteban Maroto va iniciar la seva carrera professional a la dècada dels anys 60 i ben aviat va començar a treballar al mercat britànic. Entre els seus primers èxits hi ha Cinc Per Infinit, La tomba dels Deus i Wolf. Durant els anys 70 va dibuixar historietes de terror pels còmics de Warren Publishing, Creepy, Eerie i Vampirela, i a la dècada dels 80 es va consolidar com un dels autors més destacats de la seva generació. Va ser a principis dels anys 90 quan va començar a col·laborar amb el mercat nord-americà, amb editorials com Marvel, DC Comics o Topps. D'aquesta època destaquen les sèries Conan, Red Sonja, Atlantis Chronicles (Aquaman), Vlad The Impaler, Dracula i Lady Rawhide. Després de dedicar-se a la il·lustració, va realitzar còmic-books com Zatanna i Aquaman per DC Comics, i entre 2004 i 2005 va dibuixar un parell d'històries de Brendon per a l'editorial italiana Sergio Bonelli Editore. Com no podia ser d'una altra manera, Esteban Maroto es confessa enamorat de la seva vocació que ha fet esdevenir en professió: "És més barat que fer cinema, i pots explicar tot el que se t'acudeixi amb paper i tinta. Igual que la dansa o la música, no necessita cap text per explicar-te una història: és un llenguatge universal". Malauradament, però, a l'estat espanyol la professió que ha triat no és precisament de les més ben vistes i reconegudes: "Ara comença a tenir una certa projecció en relació a fa uns quants anys. Amb tot –continua relatant l'il·lustrador- mai no se l'ha reconegut com un art, pateix una manca de difusió escandalosa i, a diferència del cinema, no hi ha programes d'ajuda perquè puguis tirar endavant projectes".