"De punts i ratlles d'un altre jo" a la Galeria Sicart

El dia 27 d'agost a les 19 h. s'inaugura a la Galeria Sicart de Vilafranca del Penedès l'exposició de Ramon Sicart, De punts i ratlles d'un altre jo. Sovint tenim de les persones una visió parcial en conèixer d'elles només aquella part amb què ens relacionem, sigui personal o bé professional, i queden fora del nostre abast altres facetes que les complementen o que actuen de suplement. Els hi assignem un rol i semblaria que això ja seria prou. En l'entramat de l'art, podríem creure que els papers des de sempre han estat ben definits però no és així. Des de fa molt hi ha una multiplicitat de facetes que en els últims anys s'han fet més visibles. Així, ja no ens sorprèn veure col·leccionistes que mostren les seves col·leccions sota la seva curadoria, artistes que gestionen els seus propis espais o es fan càrrec d'exposicions d'altres artistes, crítics o comissaris que exerceixen el paper d'artistes o, fins i tot, artistes i galeristes dirigint fires d'art, siguin de titularitat pública o privada. El galerista és un dels casos en què aquesta hibridació és més patent. Si ser galerista té implicacions culturals, econòmiques i socials, no és menys cert que a molts la creació, el col·leccionisme, la crítica i la curadoria no els és aliè. Només des d'aquest punt de vista es poden entendre decisions que sovint escapen a la lògica més racional. De punts i ratlles des d'un altre jo és la segona exposició individual de Ramon Sicart a la galeria després de Natures mortes, mostra fotogràfica realitzada el 2003. Està format per dibuixos de diferents mides de les sèries Ocells, El fil d'Ariadna, i Impacte, realitzats a bolígraf sobre paper entre 2013 i 2016, així com un vídeo. El títol, amb clara al·lusió irònica al llibre de Kandinsky i a les teories freudianes, reivindica el traç -imperfecte i pulsional, monotament reiteratiu-, per provocar tensions alhora que descàrregues emocionals des de la seva realització. El punt de partida dels dibuixos de la sèrie Ocells és un vídeo gravat a les terres de l'Ebre el mes de març del 2013 que es mostra a l'exposició. En aquest cas els dibuixos estan fets colpejant el bolígraf contra el paper per expandir el punt i crear harmonies que es contrauen i s'expandeixen, talment el vol dels ocells. El fil d'Ariadna és un treball obsessiu que tindria les seves arrels en les Marañas dels anys 90 d'Antonio Murado i en treballs de Ruth Morán posteriors al 2006, així com en algunes de les composicions musicals d'Steve Reich o John Cage. Al contrari del mite, a El fil d'Ariadna, el dibuix rota obstinadament sobre ell mateix creant una sensació d'embull dins l'horror de l'obra. De fet, el seu inici és fer la prova de si el bolígraf guixa bé sobre el paper i només s'atura quan no queda cap espai en blanc. Impacte, el treball més recent, basat en experiències reals, consisteix a traçar línies des d'un punt fins a l'extrem del paper. El resultat provocat oscil·la entre l'efecte expansiu d'una explosió i la impressió emocional intensa que et captiva i t'engoleix.