Les subhastes sucumbeixen al mercat financer

Les vacances estivals marquen un parèntesi en l’activitat del mercat de l’art. Queden enrere les fires més importants del calendari nacional i internacional com ara Arco, Maastricht, Basilea, i també les subhastes de primavera que deixen dades eloqüents de com resisteix el mercat de l’art davant la crisi global. Encara les fires resisteixen, igual que les principals cases de subhastes, Sotheby’s, Christie’s, Bonhams, en una pugna que ja és habitual des de fa anys, un fet semblant al de les regates entre Oxford i Cambrige. Si bé les xifres no han assolit els rècords de l’any anterior, no per això deixen de ser positives. Un tête a tête cada vegada més complicat. I és que sembla que les cases de subhastes sucumbeixen al mercat financer perquè els diners sempre busquen el lloc més segur com a refugi per als seus interessos. S’observa un canvi de tendència segons el qual els estratosfèrics preus es van moderant en el seu conjunt. Possiblement no veurem una bombolla artística com l’hem vista en altres sectors,  sinó un reajustament pel que fa als preus per donar més estabilitat al mercat sense alts i baixos tan importants. Alguns opinen que la bombolla del mercat artístic comença a perdre aire. El perill de voler aconseguir en cada nova subhasta un rècord ha portat les protagonistes a passar de ser meres intermediàries entre comparador i venedor, a convertir-se en agents financers. En definitiva, s’han convertit en finançadors del producte. No importa si el comprador no té els diners, les cases de subhastes el financen. Aquest és l’eslògan. Pel que fa al nostre mercat nacional, les coses no milloren. Les galeries no venen, els artistes tampoc, les institucions no tenen diners per a adquisicions i les cases de subhastes, sobresaturades d’ofertes, en molts casos ja ni accepten els lots. Podem trobar veritables gangues de signatures amb una trajectòria envejable. Tot i així, no s’adjudiquen ni el 30% dels lots que l’endemà surten a preus negociats. No és estrany que la crisi faci aflorar al mercat importants col·leccions. En uns casos per l’obtenció de liquiditat, en d’altres pel canvi de gust dels hereus. Una situació insòlita que cal aprofitar qui tingui ganes de tornar a començar. Però dins d’aquest desastre, un sector que està en ple enlairament és el del mercat de l’audiovisual que ha confirmat en la seva 14a edició de LOOP celebrada a Barcelona durant el mes de juny, estar en ple auge. Un respir d’aire fresc que els organitzadors han rebut amb entusiasme. Si bé en anteriors edicions els preus estaven entre una franja de 3.000 a 10.000 euros, a part d’alguna excepció, aquest any la demanda, i també algunes compres institucionals, han potenciat que l’alça de preus sigui considerable. Ara arriben fins i tot a les sis xifres. I com cada any per aquesta època aconsello una lectura estiuenca per a aquells que vulguin endinsar-se en aquest món. En aquest cas suggereixo l’informe sobre el Mercat de l’Art 2015, publicat per Artprice.com en el qual les dades globals valen molt la pena. Es pot descarregar gratuïtament per internet. Molts números i veritables reflexions i anàlisis sobre artistes, països, tendències que ens donen el termòmetre en qual ens trobem. Aquest estiu, sens dubte, pujarà la temperatura. A la imatge, subhasta a Sotheby’s.