El cinema de Godard, protagonista al Museu Reina Sofía

Del 22 de gener al 16 de febrer de 2020, a l'Auditori Sabatini de Madrid, es podrà veure el cicle audiovisual El último Godard. Imágenes después de la implosión, el qual presenta les produccions del cineasta realitzades durant aquest segle. El Museu Reina Sofía presenta una retrospectiva d'un dels artistes i pensadors més determinants dels nostres temps: el cineasta Jean-Luc Godard (1930). El cicle inclou la seva obra en el nou segle, quan l'autor s'embarca en les potencialitats de la imatge digital i en la reescriptura del cinema com un art del present.  El cicle comença amb Godard després de Histoire(s) de cinema, 1988-1998, i abasta fins a les seves recents aparicions fílmiques en festivals internacionals a través de breus peces en vídeo, cartes d'un autor que celebra la seva desaparició i omnipresència alhora. El último Godard. Imágenes después de la implosión està format per quatre programes com a eixos temàtics. Primer, el Museu, en el qual el cineasta interpel·la a aquesta institució filmant un assaig per al MoMA sobre la memòria, el temps i la funció de l'art (The Old Place, 1999) i explorant el muntatge d'una exposició al Pompidou com a mitjà per a una història de la civilització (Souvenir d'utopie, Anne-Marie Miéville, 2006, i Reportage amateur (maquette expo), juntament amb Anne-Marie Miéville, 2006). El segon programa, Lenguaje y catástrofe, comprèn la trilogia Film socialismo (projectada amb Film catastrophe), Adiós al lenguaje i El libro de imágenes, tres llargmetratges on el nou vocabulari digital forma l'escenari per parlar de la catàstrofe contemporània i de l'esperança en el futur. En el tercer programa, Historia, s'inclou l'epíleg d'Histoire(s) de cinéma, la seva versió del segle XX com un llegat de barbàrie i una crítica demolidora a d'altres cineastas a partir d'una ètica de les imatges.  El programa Apariciones són els retrats fílmics del cineasta, en JLG/JLG – autoportrait de décembre s'aprecia l'austeritat i l'aïllament del cineasta a Rolle; a més, les cartes breus que el cineasta envia a festivals, on Godard es qüestiona a ell mateix invocant l'absurd i la solitud existencial (Buster Keaton i Samuel Beckett) al mateix temps que interroga els rituals del cinema.