Fontserè: "El teu món s'acaba abans que tu"

Les paraules que encapçalen aquest article, “el teu món s’acaba abans que tu”, me les va esbombar fa una dècada el mateix Carles Fontserè. Enmig d’una entrevista franca i quasi m’atreviria a dir que íntima. Aquells mots em deixaren, com a mínim, reflexiu. Els esgrimia parlant de memòria, la seva, la meva, la dels altres. Constatava que el temps fugia a marxes forçades i, per exemple, comentava que costava trobar coetanis amb qui equiparar referències generacionals. La frase podria denotar melangia per un temps perdut però no era una queixa; el to amb el qual la va formular era una constatació, ja que el seu esperit era sempre el d’emmotllar-se a la realitat i trobar-hi complicitats, com estava fent en aquell moment amb mi. Era el primer apropament que li feia en profunditat i que la revista Bonart reflectia amb una àmplia cobertura.

Vaig defugir bona part del seu deix polític –malgrat que Xavier Barral sempre em diu que tot és política– que el feia més conegut i em vaig centrar en “l’home qualsevol” que va transitar per mig món. Per qui no el conegui, a grans trets diré que Fontserè és un artista polifacètic, coherent i a contracorrent, que va viure i patir la Guerra Civil i la llarga postguerra, que va conèixer gent tan diversa com ara el dibuixant antifranquista Helios Gómez o el pintor ultralocal Dalí –fou íntim de l’artista Antoni Clavé–, que nasqué a Barcelona el 1916 i morí a Porqueres el 2016. Fontserè fou una persona que internacionalitzà tota una filosofia que prové d’una època republicana i que va tenir en Nova York un espai central per ajudar tots els que ho van necessitar. I a Nova York va ser on va començar a dedicar-se de manera principal a un dels seus àmbits més nuclears: la fotografia, el fotoperiodisme. Enguany, que és el centenari d’aquest homenot, i del qual tinc el goig de poder coordinar els actes per posar el seu nom allà on pertoca, he cregut bàsic fer de la fotografia el seu àmbit d’actuació principal, i ho he fet amb la complicitat del conseller de Cultura, Santi Vila, i del director general de Patrimoni, Museus, Arxius i Biblioteques de la Generalitat, Jusèp Boya, que ha vinculat el centenari al Pla Nacional de Fotografia. Cal agrair la magnífica exposició que el Centre Cultural Terrassa està duent a terme sobre fotografia –que tindrà itinerància a Nova York sota la curadoria de Núria F. Rius–, i també la de fotomuntatges sobre la ciutat dels gratacels que el Museu Nacional d’Art de Catalunya proposa a través de Juanjo Lahuerta. La més arriscada, parlant d’imatge, serà la interpretació de tres artistes contemporanis que es durà a terme a la Fundació Lluís Coromina de Banyoles.

Un centenari que, sobretot mitjançant la imatge fotogràfica, aconseguirà que “el teu món es perllongui després de tu”.

www.carlesfontsere.cat

A la imatge, Carles Fontserè. Barri de Mayfair de Londres. Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.

(*) Crític d’art i curador del Centenari Carles Fontserè.