El programa dels dissabtes de final de mes del primer trimestre del l’any està dedicat a la dansa. Perquè la història de l’art i el museu no només estan conformats per objectes, i perquè la dansa i la coreografia formen part indissociable de les experimentacions més radicals de l’art. En el cas del minimalisme, la importància de la relació entre objecte, espai i cos va fer que es considerés com un nou gènere teatral, i artistes com Charlotte Posenenske van introduir elements coreogràfics en les seves obres.
Per això Dansa a fi de mes s’obrirà l’últim dissabte de gener amb Carmelo Salazar a les sales de Charlotte Posenenske: Work in Progress. El coreògraf i ballarí canari ha explorat intensament els límits de la dansa des de diversos experiments físics amb els quals ha desbordat el marc escènic. En aquesta ocasió, Salazar entrarà en diàleg amb l’obra de Posenenske, la seva variabilitat i la crítica social que planteja.
El febrer, la comissària de performance Catherine Wood obrirà la sessió amb una conferència sobre el caràcter transicional de l’obra de Posenenske, que ella compara amb conductors o nodes que actuen com a punts de transició d’un estat a un altre. Després de la conferència es presentarà Invisible Labor de Paz Rojo, que des de fa més d’una dècada s’interroga sobre la potència del cos, sobre la dansa més enllà del mercat, l’anonimat i les possibilitats d’una producció cultural que no es restringeixi a la producció de valor.
Per tancar el trimestre, el museu participa en la Quinzena Metropolitana de la Dansa amb Soliloquios, un projecte ideat per Jon Maya, director de Kukai Dantza, amb coreografia estructurada per Cesc Gelabert, amb el qual proposa una trobada entre l’espai museístic i la dansa. La proposta està interpretada per tres ballarins: els mateixos Maya i Gelabert, i Andrés Marín.