"Ramon Llull. La màquina de pensar" al CCCB

En l’any de la commemoració del setè centenari de la mort de Ramon Llull, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Banc Sabadell, dedica al gran pensador la mostra La màquina de pensar. Ramon Llull i l’ars combinatoria, del 14 de juliol a l’11 de desembre. Comissariada per Amador Vega, doctor en filosofia i catedràtic d’estètica a la Universitat Pompeu Fabra, l’exposició pren com a punt de partida el mètode inventat per Llull l’ars combinatoria –un complex entramat de figures geomètriques i símbols–, que esdevindria l’avantsala de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Aquesta metodologia del coneixement permeté a Llull acoblar els diferents àmbits del saber en un compendi entre filosofia, teologia, ciència i política, talment com si es tractés de l’arbre de l’enteniment –on les branques broten d’una mateixa saba–, i alhora donar forma a una mecànica que, posant l’accent en la raó, li permeté dibuixar un entramat –en paraules d’Amador  Vega– “de conceptes i predicats de manera que Déu, l’home i el món quedessin lligats en una mateixa realitat”. Malgrat l’intent d’alguns dels seus predecessors de tergiversar i silenciar allò que per Llull esdevenia “la primera intenció”; és a dir, “conèixer i estimar Déu”, per fer-ne prevaldre una segona: l’ambició instrumental i mecanicista, l’ars recull un ideal de pensament que parteix de la constatació de la diferència i l’alteritat. L’existència de l’altre sempre dificulta l’existència del jo, motiu pel qual és preferible parlar del nosaltres, ja que és en aquest punt on es pot trobar l’espai d’intimitat o confidència que permetrà la convivència de l’ésser amb l’altre. L’alteritat a la qual es referia Llull, condició mínima per a l’autoconeixement i l’evolució de la civilització –malgrat que troba en la fragilitat de les relacions humanes un gran obstacle a superar–, el conduiria a establir un binomi que, lluny de sotmetre el pensament racional a la teologia, s’orientava vers la disciplina de l’Art que va inventar i que configura un precedent dels mass media.  Arribada l’era contemporània, l’ars combinatoria recupera de nou la seva dimensió poètica i artística; “d’alguna manera –puntualitza Vega– amb la seva Art, Llull feia entrega al Creador de la seva pròpia creació, li retornava l’artifici mecànic produït en la natura, la llum de la intel·ligència havia sabut donar una nova forma i manera a la forma que, alhora, la llum de la gràcia havia creat”. Aquest sistema dinàmic i relacional establert per Llull, li permeté establir correspondències entre el llenguatge i la realitat i, per tant, donar a la creativitat de l’ésser humà un espai de llibertat. Hi ha multiplicitat de connexions entre els diferents àmbits del coneixement –Llull va establir lligams entre astronomia, teologia, lògica, dret i medicina–, de la qual cosa es fan ressò els creadors contemporanis presents en aquesta proposta curatorial, seguint la posició del filòsof nord-americà Mark C. Taylor: “Ser és estar connectat.” A la imatge, Jeongmoon Choi. Drawing in Space - Connections, 2015. Instal·lació. Cordills i il·luminació ultraviolada. Cortesia de l’artista.