"Barcelona i Gaudí" de Casas Anfruns a la Sala Rusiñol

El dia 9 de setembre a les 19.30 h. la Sala Rusiñol de Sant Cugat del Vallès inaugura l'exposició Barcelona i Gaudí de Casas Anfruns. Josep M. Cadena, que ha escrit aquest text, farà la presentació de l'exposició: "La creativitat d'Antoni Gaudí, abastament expressada en realitzacions arquitectòniques, tant religioses com civils, que resulten d'obligada visita turística, va més enllà dels seus formidables edificis, doncs el geni reusenc fou un creatiu que amplià a tota mena d'objectes i complements la seva capacitat de projecció alhora estètica i espiritual. A la vegada, la influència de l'artífex de la Sagrada Família, la Casa Milà, la Casa Batlló, la Casa Vicens i el Park Güell, per citar algunes de les obres representades pictòricament en aquesta exposició titulada Barcelona i Gaudí, no morí amb la desaparició física de l'arquitecte, sinó que ha perviscut entre nosaltres i s'ha estès a cada cop a més països i cultures. Llorenç Casas Anfruns (Barcelona, 1958), que inaugura la nova temporada artística a la sala Rusiñol de Sant Cugat, fa dècades que segueix la forta i innovadora petjada del gran mestre reusenc. I de la mateixa manera que al gener del 2009 i al febrer del 2013 em va complaure molt poder acompanyar-lo amb paraules d'elogi, ara ho torno a fer per a manifestar que el pintor, amb la seva plàstica, investiga, troba i posa de relleu, en encertada síntesi, els trets més essencials del llenguatge gaudinià. I que ho fa aportant-hi la seva visió d'artista genuí, per la qual cosa les teles es beneficien d'una suma enriquidora, de la mateixa manera que els diferents sediments que transporten els corrents dels rius creen deltes fèrtils. Casas Anfruns reivindica que l'addició encertada és generadora de valor, perquè entén amb raó que l'ésser humà, animal social per antonomàsia, necessita els seus congèneres per a assolir les seves fites i realitzar-se plenament. És per això que els llenços recullen, a la vegada que les construccions d'Antoni Gaudí, les creacions artístiques d'altres autors, i el resultat es revela superior a les parts individuals que l'integren. Les obres gaudinianes són patrimoni de la Humanitat per si mateixes, però guanyen quan disposen de companyia adient. Així, la Pedrera dialoga perfectament amb els bancs-fanals de Pere Falqués, la Casa Batlló no es concep sense la Casa Amatller a un costat, la plaça del Park Güell requereix de la ciutat als seus peus, l'Hotel Vela i el monument a Colom ajuden a les torres de la Sagrada Família a definir el skyline barceloní, i les escultures de Josep Maria Subirachs a la façana de la Passió del temple expiatori són la rèplica al conjunt escultòric gaudinià de la façana del Naixement. Als seus quadres, Casas Anfruns parla de Barcelona i Gaudí, d'una ciutat dominada pel brogit i la pressa enmig de la qual s'alça un temple dedicat a la fe, de cases encarregades per burgesos seriosos que són un esclat de fantasia, d'una herència artística del passat que alimenta espiritualment el present, i tots aquests elements i altres es combinen magníficament com les peces d'un trencadís del geni reusenc".