"Ceràmica Cumella" a l'Auditori del Disseny Hub Barcelona

El dia 12 de setembre, coincidint amb la inauguració del 47è Congrés de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica (AIC), que tindrà lloc a l’Auditori del Disseny Hub Barcelona, s’obre al públic al vestíbul del Disseny Hub Barcelona l’exposició “Ceràmica Cumella: Shaping Ideas | Modelant Idees’, que es podrá veure fins al 9 d’octubre. Aquesta mostra ha estat produïda per l’Architectural Association School of Architecture (AA) a Londres, amb la col·laboració de l’A-FAD i comissariada per Christopher Pierce i Christopher Matthews.

En el taller de Ceràmica Cumella totes les possibilitats són benvingudes; els materials, les formes, els motlles, els esmalts i els detalls encara per perfilar s'aturen en el temps per mostrar totes aquelles possibilitats infinites que poden acabar esdevenint. L'exposició Ceràmica Cumella:

Shaping Ideas | Modelant Idees ens endinsa en l'espai més singular i personal del reconegut ceramista català per entendre tot allò que les obres acabades emmascaren, i ens deixa veure els processos creatius des de l'inici, quan el temps encara no ha començat a córrer.

El taller de Ceràmica Cumella el va iniciar l’any 1880 Josep Regàs, terrisser fill de Breda on hi ha una llarga tradició de ceràmica popular. Regàs es va instal·lar a Granollers i es va dedicar a la fabricació d’atuells per a ús domèstic. Més tard, el seu fill, Antoni Cumella, va transformar l’empresa familiar en un taller de ceràmica d’alta temperatura aplicada a l’arquitectura que, al mateix temps, li va servir com a estructura tècnica i econòmica per fer la seva reconeguda obra personal.

Toni Cumella, la tercera generació, va estudiar enginyeria industrial i fotografia i va aprendre l’ofici de ceramista treballant tota la vida al costat del seu pare. Les seves primeres col·laboracions amb Josep M. Botey, l’estudi PER i Enric Sòria li van permetre reafirmar-se a fer ceràmica destinada a l’arquitectura.

Actualment, Ceràmica Cumella compta amb un catàleg de realitzacions molt extens, tant en el camp de la restauració i rehabilitació del patrimoni arquitectònic com en obres de nova construcció. Ha participat en la restauració de conjunts tan rellevants com l’Hospital de Sant Pau, el Palau de la Música, el Parc Güell o la Sagrada Família a Barcelona; la Farinera a Girona o la Ricarda al Prat de Llobregat. No obstant això, la seva intervenció ha estat tant o més rellevant en obres contemporànies i d’avantguarda, treballant al costat d’equips d’arquitectes que han incorporat el material ceràmic als seus projectes per a fer-lo protagonista de les seves obres.

Cal destacar, entre altres obres, el Parc Diagonal Mar o el Mercat de Santa Caterina a Barcelona d’Enric Miralles-Benedetta Tagliabue, el Palacio de Congresos de Zaragoza de Nieto-Sobejano, el Pavelló d’Espanya a Aichí (Japó) de FOA, el Pavelló d’Espanya a Zaragoza de Patxi Mangado, Villa Nurbs d’Eric Ruiz Geli i Frederic Amat, els Jutjats de Terrassa de Josep Maria Botey, l’edifici Casp 74 de Jaume Bach, el CEIP Martinet a Cornellà de Mestura arquitectes, el mur de la Riera de la Salut a Sant Feliu de Llobregat de Pol Femenias o la Casa Menorca d’Enric Sòria. Entre els projectes més recents podem citar l’Oceanario de Lisboa de Pedro Campos Costa, l’edifici d’habitatges a Taipei de Huang Yung Hong-Geli, Biokit i Edifici 22@ a Barcelona de Bonell i Gil, l’edifici d’habitatges a Londres de DSDHA, l’Hotel Ohla Eixample de Dani Isern a Barcelona, el Centro de Arte Botín a Santander de Renzo Piano, el MAAT a Lisboa d’Amanda Levete, l’Escola Massana a Barcelona de Carme Pinós...

Ceràmica Cumella ha col·laborat també amb artistes plàstics com Pep Duran en l’obra “Retaule laic” exposat a la Capella del MACBA , Joan Fontcuberta en l’obra “El petó” a Barcelona amb motiu del Tricentenari i Frederic Amat en la instal·lació permanent “Pluja de sang” al Teatre Lliure de Gràcia.

En el camp de la docència cal remarcar la llarga i estreta relació de Toni Cumella amb l’Architectural Association School of Architecture (AA) a Londres i amb la IAAC de Barcelona i la seva participació en les càtedres de ceràmica ASCER en diverses facultats d’arquitectura de l’estat i de l’estranger.

Tot sembla indicar que la tradició familiar té una continuïtat assegurada de la mà de Guillem Cumella, la quarta generació.