Obres de la Col·lecció Es Baluard al Centre d'Art Tomás y Valiente

Del 22 de setembre al 20 de novembre el Centre d'Art Tomás y Valiente de Fuenlabrada presenta l'exposició Illes i Horitzons. Obres de la col·lecció Es Baluard, comissariada per Nekane Aramburu. És la tercera exposició que el CEART dedica als fons d'un altre museu, després de les de Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo (Artium de Vitòria) i del Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo (MEIAC). A l'exposició si podran veure obres de Lida Abdul, Chema Alvargonzález, Amador, Ricard Anckermann, Irene de Andrés, Hermen Anglada-Camarasa, Miquel Barceló, Erwin Bechtold, Pep Bonet, Joan Brossa, José Manuel Broto, Toni Catany, Llorenç Cerdà, Diana Coca, Joan Cortés, William Degouve de Nuncques, Erró, Roland Fischer, Joan Fontcuberta, Joan Antoni Fuster Valiente, Ferrán García Sevilla, Dionisio González, José Hernández, Rebecca Horn, Alfredo Jaar, Kcho, Jana Leo Chema Madoz, Núria Marquès, Jorge Mayet, Eliseu Meifrèn, Joaquim Mir, Joan Miró, Michael Najjar, Shirin Neshat, Dennis Oppenheim, Guillermo Pérez Villalta, Fabrizio Plessi, Bernardí Roig, Francisco Ruiz de Infante, Amparo Sard, Sean Scully, Antoni Socías, Joaquín Sorolla, Montserrat Soto, Rafael Tur Costa, Eulàlia Valldosera, Médard Verburgh i Marcelo Viquez. Nekane Aramburu, directora d'Es Baluard i comissària de l'exposició ha escrit que "en una illa, l'horitzó és un punt de referència constant, l'eix sobre el qual basculen les realitats, el pol d'atracció en què la fi és el principi i a la inversa; és la metàfora de la llunyania o la geometria per a la mirada interior. Venim d'un arxipèlag a la Mediterrània, una mar bressol de civilització al llarg de la seva història i al seu present plataforma de creuers i pasteres, de poesia i economia, de paisatge verge i de skyline hoteler, de nostàlgia i d'emoció. La línia de l'horitzó és una ficció per al cel i la terra, pot ser una barrera, la frontera entre la realitat i el somni, un abisme o una promesa, la utopia a la rasa d'un globus terraqüi abismal o l'obertura vers la seva infinitud. Aquesta línia física i mental evidencia les construccions utòpiques de les perifèries i les tremendes possibilitats d'un territori que es va preservar, i alhora exposar, en ell mateix durant segles a l'empara de la mar. Sant Agustí insisteix que admirar la natura és mirar cap a fora, foris, en oposició a intus. A les illes Balears, a Es Baluard com a museu autonòmic de referència, tenim permanentment en compte les nostres coordenades geogràfiques com a repte i oportunitat, immergits en la història i mirant cap al futur. A la imatge, Joan Miró. Chevaux en fuite par le vol de l'oiseau-terreur. 1976. Oli damunt aglomerat a l'estil «pompier». Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra. © de l'obra, Successió Miró, 2016. © de la fotografia Joan-Ramon Bonet & David Bonet.