Aquests treballs, ens parlen de la condició de la pintura en l’actualitat i de com entenem aquesta disciplina. Són molts els ingredients que es barregen en les arts plàstiques generant propostes i obres que no necessàriament han d’estar en una classificació o en una altra. Si pensem en la pintura com un concepte veiem com aquesta es transfigura en un desenvolupament d’idees que són materialitzades mitjançant el pigment -o no-. Són molts els treballs artístics que ens parlen de la pintura servint-se de recursos com la fotografia, el vídeo, l’escultura o la instal·lació, entre d’altres.
Aquestes “altres impureses” són les que apareixen materialitzades en la pintura i són les que, en aquest sentit, adquireixen protagonisme en aquesta exposició col·lectiva. Els nou artistes seleccionats se serveixen de la pintura com a punt de partida. Des de la pintura en estat pur com a tradició de les avantguardes en l’obra de Manolo Belzunce a la pintura com a gest i com a expressió d’una societat violenta en la proposta d’Eduardo Balanza. Sergio Porlán s’introdueix en l’espai domèstic per dotar-lo d’un sentit simbòlic; Miguel Fructuoso revisa aspectes de la pròpia pintura alhora que s’endinsa en temàtiques com la crisi, la corrupció o el pensament; Sonia Navarro se serveix de materials com la tela o el brodat; Juan Sánchez, de l’acte de fregar, d’una manera atzarosa, pinta els seus Pintura(s) a la fregona; Gil Antonio Munuera rescata conceptes mínims de la naturalesa; Ana Martinez genera una proposta d’instal·lació a força de dibuixos, objectes i pintures, mentre Pedro Guirao planteja uns paisatges sonors.