"Romà Vallès: Geometria i informalisme" al Centre Cultural Terrassa

Des del 15 de juny del 2016, coincidint amb el primer any de la mort de l’artista, referent de l’informalisme català, i fins al 26 de novembre, el Centre Cultural Terrassa presenta la tercera sèrie de Romà Vallès: Geometria i informalisme, una síntesi dels antagonismes entre el món informal i l’abstracció geomètrica. Conxita Oliver, membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art, és la comissària d’aquesta mostra, que recull una vintena d’obres pintades entre el 1968 i el 1969 en què Vallès busca un nou ordre constructiu; els esclats fluctuants de les dues primeres sèries, Cosmogonies i Collage, queden subjugats al criteri geomètric. Seguint amb la revisió de les etapes més significatives de l’obra de Romà Vallès, el Centre Cultural Terrassa presenta a l’Espai Romà Vallès –dedicat permanentment a la difusió del seu llegat– una exposició amb una vintena d’obres de la sèrie Geometria i informalisme (1968-1969) procedents de la cessió de les 680 peces i documentació que el mateix artista va donar a la Fundació Antiga Caixa de Terrassa. Aquesta mostra és la tercera entrega d’un ampli cicle consagrat a l’estudi de la seva aportació pictòrica, que continuarà amb la dedicada a la sèrie del Biomorfisme (1970-1971). Està prevista la publicació d’un segon catàleg que aplegarà les dues suites amb l’objectiu de vetllar per l’estudi documental i la dinamització de la seva obra. A partir de la sèrie del Collage (1964-1966) –realitzada amb retalls de premsa que uneixen les seves visions panteistes del cosmos amb les de l’actualitat més immediata– inicia la sèrie Geometria i informalisme (1968-1969), que busca un nou ordre constructiu en la seva pintura. Neixen unes composicions en les quals la reflexió s’oposa a l’expansió: els esclats fluctuants queden subjugats al criteri geomètric. En una conjunció de contraris, damunt de fons gestuals d’amplis trets que s’entrecreuen i serpentegen, suren rígides formes que dicta el pensament lògic. És un període molt curt en el qual les formes geomètriques –de puresa minimalista– conviuen amb l’esperit de les primeres Cosmogonies (1956-1963) per buscar una organització conceptual després de tanta immensitat espacial i d’onades magmàtiques. Cossos geomètrics bàsics (creus, cercles, triangles, quadrats, línies... ) juxtaposats damunt d’espais nebulosos informals reorganitzen el pla pictòric per actuar com a testimoni de les fites anteriors. A més, subratlla aquesta dualitat pintant tot allò geomètric en blanc o negre i tractant en subtils gammes cromàtiques de blaus, ocres o vermells els camps informals, sintetitzant els antagonismes entre el món informal i l’abstracció geomètrica. Un recorregut que vol conciliar geometrisme i informalisme, forma i no-forma en un aparellament d’inquietuds personals amb expressions pictòriques. Pioner de l’informalisme català, Romà Vallès (Barcelona, 1923-2015) va treballar al llarg de la seva trajectòria, un tema o un concepte fins a investigar-lo totalment, encadenant-se d’una manera coherent entre l’una i l’altra en diferents períodes cronològics. D’aquí que les seves obres s’estructurin per sèries que exploren cadascuna idees o continguts concrets fins a exhaurir-ne les seves possibilitats. A la imatge, Romà Vallès: Geometria i informalisme. 1969.