“El Sol, El Magma” al Bòlit

El dia 23 de setembre a les 19 h tindrà lloc la inauguració de “El Sol, El Magma” que inclou dues exposicions: “Magma” de Jordi Mitjà, al Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar i “Systems, individuals and measuring tools” de Petra Feriancová, al Bòlit_StNicolau de Girona. “El Sol, El Magma” és el títol escollit per posar en relació dues propostes pensades de forma individual per a la seva presentació en un espai específic del Bòlit, realitzades pels artistes Jordi Mitjà (Figueres, 1970) i Petra Feriancová (Bratislava, República Eslovaca, 1977), dos talents creatius en un punt àlgid de la seva carrera internacional. Els projectes tenen en comú la presentació de peces individuals que funcionen també visualment agrupades com a instal·lacions. Ambdós exploren les possibilitats de l’objecte trobat, de l’escultura o la imatge, tant com l’expressivitat i mal·leabilitat del material, proposant traspassar el llindar que ens fa transitar del real a la poètica visual. “Systems, individuals and measuring tools” de Petra Feriancová Bòlit_StNicolau Amb la seva primera exposició individual a l'Estat espanyol, Petra Feriancová busca fer-nos partícips de la seva peculiar manera d’entendre l'art i, en conseqü.ncia, de comprendre el món. Systems, individuals and measuring tools, la instal·lació site-specific nascuda de la trobada física entre Feriancová i la Capella de Sant Nicolau, gira entorn d’allò material que ens sobreviu a partir de la conjunció de l'arxiu amb el procés de postproducció. Amb una presentació horitzontal, no jerarquitzada, en què les peces finals són tractades amb la mateixa importància que les del procés documental, Feriancová aborda un dels grans dilemes: la relació entre els individus i el sistema. L'artista porta aquest exercici de síntesi i reorganització del món que defineix la seva pràctica un pas més enllà introduint-hi un altre factor: el de l'art com a mesura de la vida, amb peces que funcionen o bé com una eina de mesura o bé com un eix temporal. Unes peces que, posades en relació tant amb el conjunt que l'acompanya com amb el mateix edifici, remeten la tradicional assimilació a l'ordre celeste que inspira el tema de la peça central de l'obra: el sistema solar. Feriancová vol fer evident la relació ambivalent entre l'individu i el conjunt en demostrar que, sovint, tota aquella entitat individual també presenta una estructura interna pròpia i que el sentit d’aquesta es veu complementat en ser posat en relació amb la resta de l'estructura, tal com demostra la presència d'una roseta que només es dibuixa en ser observada des de l'angle adequat. “Magma” de Jordi Mitjà Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar Avalat per una àmplia trajectòria, Jordi Mitjà és una de les presències més sòlides del panorama artístic català amb un treball que neix de processos d'acumulació i desestimació de coneixements i materials diversos que acaben donant forma a l’obra. Des de 2008, introdueix diferents tècniques pròpies de l'ofici de la construcció per tal d'abordar de manera directa una de les seves principals directrius: l'atenció a tot aquell material descartat. En aquest sentit, la instal·lació Magma està plantejada com una reflexió entorn a la pregunta què vol dir recuperar els materials d'un lloc?. Amb la dualitat pròpia de la seva pràctica artística, Magma és alhora procés i resultat. És el fruit d'una investigació minuciosa, propera al treball de camp dels antropòlegs, per mitjà de la qual posa en relació diferents materials que hom ha descartat, a partir de la consciència que aquests formen part del nostre patrimoni contextual. En paral·lel també busca reflexionar entorn del paper de l’artista que centra la seva pràctica en els materials invisibles en un moment en què aquests ja no són treballats, en el sentit tradicional del terme, sinó repensats i representats. Magma és una interpel·lació directa a l'espectador, un qüestionament a l'ordre artístic establert: dipositant les escultures al terra de la sala, l’artista despulla les parets de la seva habitual funció de suport expositiu. La instal·lació, dins els paràmetres de l'estètica povera, anirà mutant durant el període d’exhibició incitant a la reflexió entorn del que, com a usuaris, decidim que és mereixedor de la nostra atenció. Durant el període de l’exposició, a més, l’espai de Documentació a la Cripta de Sant Nicolau acollirà una microexposició de Crani, el projecte editorial que Jordi Mitjà coordina, juntament amb Jesús Novillo i Carolina Trèbol.