"Personal Poland" de Quim Farrero a Il Mondo

Il Mondo inaugura el 9 de setembre a les 19.30 h. Personal Poland de Quim Farrero que es podrà visitar fins al 26 de novembre del 2016. Personal Poland és un quadern de viatge personal realitzat a l'estiu del 2014 en format de 40 còpies B / N positivades per l'autor en paper baritat. Quim Farrero (Barcelona, ​​1964), que exposa per segona vegada a la galeria, i ens mostra una visió subjectiva sobre un país marcat per l'estètica i l'ambient de la seva història en els últims setanta anys. La fotografia, com va dir el fotògraf anglès Lewis Hine és: "El Document Humà que sempre mantindrà al present i el futur en contacte amb el passat". Però el que subministra la fotografia no només és un registre del passat sinó una manera nova de tractar amb el present i el futur. Com escriu Eliseu T. Climent: "Polònia intriga. Intriga qualsevol poble o cultura que es fonamenti en el sincretisme. No es tracta aquí d'hibridar dues religions sinó religió i nacionalisme. I més encara, religió, nacionalisme i història recent. El fruit de la tríada proporciona una solució singular, densa; un discurs que defuig la lògica aparent. La substància polonesa xoca, sorprèn, atreu i sedueix, precisament per això, per la unió contra-natura d'elements dispars, per la relació dialèctica entre conceptes i visions de la realitat.Polònia és capaç de gestionar l'ineludible desajustament d'aquest engranatge, fer-lo seu com a signe d'identitat. El fervor religiós, que va ser exaltat pel difunt Papa Joan Pau II, s'abraça a una classe obrera hereva del més pur proletariat d'arrel soviètica. Catolicisme i marxisme van vertebrar el binomi de la seva història pròxima fins a coagular-ne l'essència nacional. Una figura que semblava impossible.Per tot això, Polònia perviu, als ulls del foraster, en un limb moblat amb un patrimoni arquitectònic comunista, rígid, rotund, ortogonal, sense lloc per a ornaments ni mitges tintes. I el seu territori, saltat de signes d'un catolicisme exacerbat, carrega amb l'amarga memòria de les atrocitats nazis, ancorada als camps de concentració, avui conservats com a espais històrics.Polònia traspua un sentiment erràtic, que navega entre l'amargor i l'alegria continguda, a través de la tènue, melancòlica llum del Nord. Polònia és el país del somriure agredolç, amarat de pesantor. Un somriure profund, que s'expressa amb l'escala de grisos, com la naturalesa pròpia del país."