"ProPaganDaDa" de Kendell Geers a ADN Galeria

Kendell Geers presenta ProPaganDaDa del 29 de setembre al 5 de novembre del 2016 a ADN Galeria del carrer Enric Granados, 49 de Barcelona. La inauguració tindrà lloc el dia 29 de setembre a partir de les 19 h. En la seva segona exposició individual a ADN Galeria, l'artista sud-africà Kendell Geers presenta ProPaganDaDa, un conjunt de peces –la majoria, obres inèdites– que problematitzen elements com el llenguatge, el sistema de l'art, la història, la percepció i l'espiritualitat, tot posant en qüestió qualsevol mecanisme "lògic" o estructura fixa. El treball de Geers s'escapa de qualsevol verbalització, inclús si l'artista utilitza regularment elements lingüístics a les seves peces, o si escriu i parla amb agudesa i precisió, o si una bona quantitat d'autors han intentat descriure en què consisteix la seva pràctica artística. La seva obra és irreductible a les explicacions i a les exegesis. Escriure sobre l'obra de Kendell Geers implica acceptar que el relat no és suficient, que no és més que una orientació incerta, incompleta i insuficient, o una pròtesi pal·liativa. Recórrer una exposició de Kendell Geers exigeix, efectivament, abandonar les armes verbals i acceptar un cos a cos amb les obres. També suposa assumir una entesa física, acceptar que el mateix cos insta, experimenta, s'explica i es disputa amb l'intel·lecte l'autoritat de la "comprensió" de l'art. Evidentment, les emocions, la sensibilitat, el sentiment, etcètera, són estats invocats des de fa molt de temps per tal de manifestar la percepció de l'art, però Kendell Geers transcendeix el repertori habitual. Geers mobilitza un espectre més ampli d'afectes corporals: la inquietud, la incertesa, l'angoixa, la por, el terror, la repulsió, el fàstic, la força, la violència... Però també els seus contraris inseparables: la satisfacció, l'alegria, el riure, el plaer, l'èxtasi, l'atracció, el desig o l'orgasme. L'obra de Geers també pren altres camins, classificats com a paranormals i absolutament deixats de banda per l'aproximació occidental de l'art, que només creu en la raó: l'espiritualitat, el misticisme, la màgia, el xamanisme, el deliri, la histèria i trànsit. Aquesta conflagració del sentit i les emocions, aquest remolí de sentiments i sensacions, de l'esperit i del cos, són fàcilment considerats paradoxals pels esperits cartesians. I ho són en ple dret, perquè tota l'obra de Kendell Geers es delecta desentrampant paradoxes tant intel·lectuals com plàstiques, emocionals, temàtiques, morals i escenogràfiques. Elles mateixes són l'energia que dóna vida a la seva obra: la Verge és una estrella del porno; la por engendra el desig, el fet trivial es barreja amb el fet bell, el soroll és música, etcètera. Geers dinamita la base lògica del pensament tot desorganitzant el vector principal de la cultura: el llenguatge estructurat. "El meu gran desafiament és superar els límits del llenguatge", confessava l'artista al comissari Jérôme Sans. La resolució de les paradoxes convencionals és, per Geers, una força dinàmica recurrent que trenca els jous del pensament occidental (que és, avui en dia, global). Amb independència del període, la inspiració o la preocupació que l'artista manifesti, l'obra de Geers sempre presenta una desestabilització dels models i valors, i renuncia definitivament a qualsevol forma de certesa: sistemes polítics, models sexuals, escales de valor econòmic, referències morals o filosòfiques, estàndards estètics de la història i categories artístiques. No se'n salva res: ni l'amor, ni la mort, ni l'art, ni el món.