“Aixó em va passar” al Born CCM

L’Ajuntament de Barcelona i el Born Centre de Cultura i Memòria han organitzat aquesta exposició que es trobarà situada a l’espai públic del Born CCM del 27 de setembre de 2016 al 8 de gener del 2017.  Aquesta exposició forma part del programa d’activitats “Evocacions de la ruïna”, amb el que el Born CCM vol mostrar la impunitat del govern espanyol davant els crims comesos pel règim franquista, coincidint amb el 80è aniversari de l’aixecament militar de 1936 que comportà l’inici de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la instauració de la dictadura (1939-1975). L’exposició “Això em va passar. De tortures i d’impunitats (1960-1978)” està dedicada a la tortura que patiren les persones desafectes al règim durant el darrer tram de la dictadura franquista i el principi del període democràtic. Aquest fet es mostra a través de textos, imatges d’època, documents i testimonis personals, així com la realitat de les detencions i els mètodes dels interrogatoris. L’historiador Javier Tébar ha estat el comissari del muntatge, dissenyat i produït per Culturània, en col·laboració amb CreaArquitectura i La Digital. Alhora, en l’exposició es podrà veure el primer mapa de la tortura a Barcelona, així com, la recuperació de records i vivències inèdites dels qui patiren la repressió en primera persona. D’aquesta manera, a través d’una vintena de plafons, combinats amb  imatges i text, el visitant s’il·lustra sobre la crueltat dels diferents episodis de tortura documentats. Prenen una especial rellevància els testimonis de casos concrets, mitjançant les declaracions descarnades dels turments patits. Amb aquest context, la informació s’ha distribuït seguint una seqüència temporal, des de les detencions i les primeres acusacions, fins a l’entrada a les sales on es practicaven les tortures amb total impunitat. Per tal de mostrar aquest conjunt de fets, s’ha optat per la mostra de dos àmbits que mantenen un nexe d’unió. Per una banda un seguit de panells que expliquen el context social i polític del moment. A continuació, uns testimonis que identifiquen el que estaven vivint en aquell precís moment. El disseny dels plafons es diferencien completament segons l’àmbit, donant els plafons de context un cromatisme gris sobri de fons, però amb imatges impactants i totalment relacionades amb les explicacions. La franja vermella apareix en tots els exemples, donant un toc reivindicatiu i recordant a l’idea de grafit. Pels panells de testimonis s’opta pel color blanc de fons amb les declaracions dels afectats solament. Així, es vol donar la màxima importància al testimoni i a les seves paraules que permeten al visitant de l’exposició endinsar-se en les vivències personals dels torturats, que amb el seu consentiment, apareixen al llarg del recorregut.