El Museu d'Art Jaume Morera,
Espai 1 (Major, 31, Edifici Casino, 1a planta) i Espai 2 (Blondel, 40, baixos) exposa del 27 de setembre de 2016 al 22 de gener de 2017 "Manuel Viola. El viatge d'Oniro. 1933-1985".
L'exposició, comissariada per Javier Lacruz i organitzada pel Museu d'Art Jaume Morera i la Diputació Provincial de Saragossa, commemora el centenari del naixement de l'artista Josep Viola Gamón, més conegut artísticament com a Manuel Viola. Pintor i poeta, als quinze anys va formar part de l'equip redactor de la revista Art, editada a Lleida, en la qual col·laborà amb poemes i diversos textos teòrics sobre art. Més tard, el 1934, es traslladà a Barcelona, on va prosseguir els seus estudis; entrà en contacte amb ADLAN i signà, juntament amb M. A. Cassanyes, el manifest de l'exposició "Logicofobista". Exiliat a França, el 1940 s'instal·là a París, on participà en els cercles artístics moderns i col·laborà en les publicacions clandestines del grup surrealista de La Main à Plume. El 1944 féu les seves primeres pintures i començà a participar, sota el pseudònim de Manuel, en diferents exposicions col·lectives, entre les quals destaca la dels "Espagnols de l'École de Paris". Membre del grup El Paso —un dels col·lectius artístics més importants de la segona meitat del segle XX— juntament amb Antonio Saura, Pablo Serrano, Rafael Canogar, Luis Feito, Juana Francés, Manolo Millares, Manuel Rivera i Antonio Suárez, va ser un dels artífexs de la renovació de la pintura espanyola de postguerra. Viola connectà la gestualitat de l'abstracció lírica francesa amb la tradició de la pintura espanyola —en la línia d'El Greco o de Zurbarán, però, sobretot, de Goya—, i arribà a ser un dels pintors més destacats de l'anomenat informalisme espanyol. Si, com s'ha dit, el blanc i el negre van ser els colors del grup El Paso, un dels seus accents més intensos el posà Viola a partir del seu mític quadre La saeta (1958).
L'exposició repassa totes i cadascuna de les etapes creatives de la trajectòria de Viola: des de la seva formació i les primeres activitats a la Lleida republicana amb els seus companys de l'avantguarda lleidatana —Crous, Lamolla i Cristòfol—, la seva vinculació amb ADLAN i l'exposició "Logicofobista" a Barcelona, el seu exili a França i la seva col·laboració amb els cercles d'intel·lectuals francesos i espanyols exiliats, el seu retorn a Espanya l'any 1948, la seva primera etapa com a pintor dins les tendències de l'abstraction lyrique francesa, la participació en el grup El Paso i la seva consagració com a pintor abstracte, o la seva producció fruit de les seves estades a l'Amèrica del Sud, fins a l'etapa final de la seva vida, que es clou el 1987.