El Museu Reina Sofia organitza, en col·laboració amb la Filmoteca Espanyola, una retrospectiva completa dels cineastes Jean-MarieStraub i DanièleHuillet, referents de primera línia del cinema mundial dels darrers 50 anys. Organitzada en estret diàleg amb Jean-MarieStraub per part dels comissaris, Chema González i Manuel Asín, la retrospectiva inclou noves traduccions de la major part de les pel·lícules, projeccions en format original, còpies restaurades, un destacat nombre d'estrenes al nostre país i una nova publicació d'assajos sobre els autors.
Sota el títol Fer la revolució és tornar a col·locar al seu lloc coses molt antigues però oblidades, aquesta completa retrospectiva mostra un dels projectes fílmics més coherents i rellevants del segle XX, en què el cinema és tant una forma artística com una manera política d'irrompre en el present. La seva poètica, còmplice distant de la Nouvelle Vague francesa i perifèrica respecte al Nou cinema alemany, desmantella les formes cinematogràfiques per proposar noves relacions amb les imatges i els sons; una voluntat experimental que comparteixen amb els seus admirats Cézanne, Griffith, Mallarmé, Chaplin o Schoenberg.
En la concepció de les seves pel·lícules s'apropien d'altres llenguatges artístics -drames, novel·les, músiques, partitures i pintures- de diferents moments històrics, que interpreten en el present com un esdeveniment crític. Amb aquest desplaçament proposen una profunda reflexió sobre la història, la identitat i les fronteres europees.
No estem davant d'una pretensió de reconstrucció, de reparació, de presentació ingènua de la memòria; el fonamental és entendre que per Straub-Hulliet sempre hi ha "un oblit en la memòria amb el que l'artista, el cineasta, ha de saber explicar". Després de la defunció de DanièleHuillet el 2006, Jean-MarieStraub ha continuat treballant en solitari i defensant la seva visió del cinema com a ruptura i revelació.
A la imatge, Sicília.