La Galeria reuneix l'obra d'Artigau, Palazzi, Saiz i Serra de Rivera

Els quatre artistes comparteixen des de fa anys les instal·lacions de l’antiga fàbrica tèxtil Vilumara, situada al carrer Sant Pere més Baix, número 42 de Barcelona, on tenen els seus tallers. Francesc Artigau hi va arribar fa una cinquantena d’anys, poc després s’hi va afegir Xavier Serra de Rivera i, més recentment, Marcos Palazzi i Mar Saiz, que casualment havien estat alumnes, temps enrere, dels dos anteriors a l’Escola Eina. Tots ells conreen la pintura des de la figuració, “però no com a doctrina; són coincidències que no són reivindicatives”, assenyala Artigau. Del 7 d'octubre a les 19.30 h. fins a finals de novembre, La Galeria de Sant Cugat del Vallès presenta la primera exposició dels quatre autors plegats en una galeria. És la primera vegada que aquesta sala mostra obra d’Artigau i Saiz; Serra de Rivera i Palazzi van formar part d’algunes col·lectives anteriors. El galerista Jordi Batlle es resisteix a referir-se a aquesta exhibició a vuit mans com una mostra col·lectiva més: “Es tracta de quatre exposicions en una on s’apleguen una seixantena de quadres amb diferents sensibilitats i estils”, matisa. Van de propostes més realistes a d’altres més pop o pròximes a la il·lustració o al surrealisme. Mentre que en uns es veu més l’interès en la composició, en d’altres predomina el tractament cromàtic o la psicologia i la construcció dels personatges. “No són un grup generacional –recorda Batlle– però els uneixen un mateix espai i unes rutines diàries a l’estudi.” Entre ells hi ha una intensa relació d’amistat que tots ressalten. “Discutim molt de pintura”, indica Serra de Rivera. Però, tot i això, cap d’ells se sent condicionat per la resta. Per una banda, Palazzi reconeix “algunes coincidències marcades per un entorn comú” i, per altra, Saiz hi afegeix: “La nostra relació es fonamenta en l’admiració que ens professem. Tots som figuratius però cada un entén la pintura des de la seva personalitat”. Artigau continua: “Estem tot el dia al taller i, com que això de pintar és una feina molt solitària, ens sentim més acompanyats, però tots quatre som molt independents”. Per acabar, sentencia: “Si féssim altres coses en lloc de pintar, també seríem amics.”