El MACBA presenta el nou equip i un avançament del programa

El MACBA ha presentat el seu nou equip i ha avançat el programa d’exposicions de la temporada. Nous membres de l’equip i del comité assessor Mitjançant processos oberts de selecció, l’equip del museu s’ha completat amb les incorporacions de la nova conservadora en cap, Tanya Barson, fins ara conservadora d’Art Internacional de la Tate Modern; la del nou cap de Programes, Pablo Martínez, fins ara responsable d’Educació i Activitats Públiques del CA2M Centro de Arte Dos de Mayo de Madrid; i, finalment, amb Josep M. Carreté al capdavant de la gerència del museu, que aporta la seva àmplia experiència en el sector patrimonial i museístic, així com en planificació estratègica. A més, el MACBA disposa d’un nou Comitè Assessor format per Catherine David, Chris Dercon, Estrella de Diego i Cuauhtémoc Medina, professionals de reconegut prestigi a nivell mundial, que aportaran l’experiència de la seva llarguíssima trajectòria institucional i els seus profunds coneixements en art contemporani a la planificació a llarg termini del MACBA. Aquest comitè, a més de constituir un fòrum de debat sobre les línies generals de treball del museu, valida i aprova les propostes d’adquisició per a la seva Col·lecció, que compta amb 5.452 obres i 120.700 registres d’Arxiu, documentals i bibliogràfics. La concepció patrimonial del MACBA arrenca de les obres d’art i del seu estudi, continua amb el fons documental, els arxius d’artistes i creadors, la biblioteca i els fons bibliogràfics, completats tots ells amb la generació de continguts fruit de la investigació constant. Renovació del programa d’estudis independents-PEI El Programa d’Estudis Independents - PEI es renova i comença un nou cicle amb la seva sisena edició. Se’n substitueix la figura del director a favor d’una nova direcció acadèmica formada per Lucía Egaña, Marcelo Expósito, Marina Garcés, Dora García, Emilio Santiago Muíño, Jaime Vindel i el cap de programes del MACBA, Pablo Martínez. El PEI és un laboratori d’aprenentatge que succeeix en el dins-fora de la institució museu i que té com a objectiu fonamental el desenvolupament de pensament crític des de la intersecció entre pràctiques artístiques, ciències socials i intervencions politicoinstitucionals. Els continguts del programa s’articulen entorn de grans àrees transversals que aborden la crítica del discurs, els estudis feministes, la teoria queer o la crítica decolonial. En aquesta edició s’hi incorpora, a més, una nova àrea de treball en la qual s’aborda de manera directa la crisi civilitzatòria vinculada al col·lapse ecològic i derivada de l’esgotament de les energies fòssils. El PEI reflexionarà així sobre els límits del creixement, l’activisme climàtic i la possibilitat de produir imaginaris de noves formes de vida en un nou ordre mundial. Aquests continguts es vinculen a la tradició de la pedagogia radical, feminista i experimental, no sols com a matèries d’estudi, sinó com a pràctiques vives capaces de configurar nous espais per al coneixement. L’actualització del PEI trenca amb qualsevol idea preconcebuda del que és un espai d’«alta formació» i intenta defugir qualsevol indici de programa d’adquisició de competències. Exposicions, col·lecció i publicacions Al llarg dels seus vint anys d’existència, el MACBA ha prioritzat establir noves genealogies de l’art contemporani, atorgant una especial atenció a recuperar moments històrics d’experimentació radical i generant lectures no canòniques, que es configurin com a contra-relats de l’hegemonia marcada pels nuclis de poder. La llarga trajectòria del museu en aquesta direcció no ha esgotat la necessitat de continuar examinant aquests relats. Seguint aquesta línia de treball, l’exposició Gelatina dura. Els 80, històries escamotejades revisa el passat recent de manera crítica, desplaçant el relat oficial de la dècada de 1980 per aquell que es va forjar en els seus marges –reformulant contínuament les pròpies pràctiques culturals, atenent a la irrupció de la droga, destapant el gradual procés de desideologització de la classe treballadora– o que es va desenvolupar posteriorment analitzant aquest període. A aquests vectors d’estudi que el museu fa anys que planteja, se n’hi sumen d’altres que inclouen l’anàlisi de les pràctiques institucionals, la fructífera relació entre arts visuals i cultura popular contemporània, així com la centralitat en el propi cos humà, visible a través del protagonisme de la performance i la performativitat. Miralda Madeinusa se centra en els quinze projectes que Antoni Miralda va desenvolupar durant les seves llargues estades als Estats Units. L’artista hi desafiava les fórmules establertes amb obres que proposaven la participació, el diàleg amb la cultura popular, l’experiència directa i el qüestionament de les normalitats assumides en la pràctica artística. Igualment, durant la segona meitat de 2017 arribarà l’exposició Poesia Brossa, que proposarà una nova visió d’aquest artista a partir de la seva poesia, contextualitzant el seu treball en la seva època i, sobretot, a partir de la tasca realitzada gràcies a l’extraordinari fons que la Fundació Joan Brossa va dipositar al MACBA fa cinc anys. A través de la seva programació d’exposicions, la Col·lecció i les publicacions, el museu té com a objectiu aprofundir en les complexitats d’aquest passat recent i del present, a través de les geografies per on ha transitat l’interès del museu des del seus inicis: Catalunya i Espanya, Europa, Amèrica del Nord, Amèrica Llatina, la Mediterrània i l’Orient Mitjà. D’aquesta manera, vol estimular un seguiment del diàleg sud-sud, com a horitzó imprescindible d’un pensament crític que busca tenir un efecte decidit sobre la realitat. L’exposició Akram Zaatari. Contra la fotografia. Història anotada de l’Arab Image Foundation obre el debat sobre l’ús de la imatge, el seu valor com a document i com a memòria individual i col·lectiva, a partir del treball de l’Arab Image Foundation. Agafant com a base aquest material, l’artista reflexiona sobre el sentit de la fotografia i aprofundeix en la comprensió dels contextos en què es van generar –l’Orient Mitjà, el Nord d’Àfrica i les seves diàspores. La visibilització del conflicte es conforma com una de les necessitats contemporànies en què la sobrevisibilització dels drames humans sembla generar immunitat davant d’aquests. En aquest sentit, l’arquitectura es perfilarà com a exemple de les eines amb les quals es pot fer front a les crisis específiques del moment actual i com a revisió de la consecució del somni de la Modernitat, mostrant el seu llegat i els seus fracassos. Forensic Architecture centra l’atenció a analitzar el desengany més gran de la humanitat, la guerra i la destrucció del planeta. El grup utilitza l’arquitectura com un dispositiu metodològic per investigar els conflictes armats i les agressions al medi ambient. Mitjançant l’ús de tècniques científiques d’anàlisi i detecció, conjuntament amb el relat dels testimonis, porten al fòrum públic casos específics de violacions dels drets humans i de la natura com una manera directa de resoldre’ls. Així es mostra com les actituds positives es poden convertir en transformacions actives. Programes Els programes del museu pretenen suprimir la tradicional divisió de la població en diferents «públics» consumidors de cultura i objectes de l’educació per desenvolupar un treball transversal amb diverses comunitats i agents del seu context. En aquest sentit, un dels objectius del MACBA és ser rellevant per a l’experiència vital de la gent i això s’ha de posar en pràctica mitjançant l’establiment de xarxes de treball, flexibles, duradores i horitzontals, que dotin la institució de la capacitat de generar espais de recerca, experimentació i col·laboració permanents. A partir d’aquesta premissa, el museu comença a pensar i a actuar no tant com una entitat amb identitat fixa, sinó més aviat com un espai travessat per les forces que l’envolten, perquè només des de la interrelacionalitat i la vulnerabilitat el museu pot esdevenir un lloc des d’on revertir els patrons de conducta imposats i produir relats micropolítics resistents a les grans narratives establertes. És interessant pensar, al costat de J. Halberstam, la manera en què els espais, tot i que s’articulin normativament, no estan mai determinats del tot i poden per tant ser pervertits cap a d’altres esdevenidors per part de qui els fa servir. Així el museu no pensarà els seus programes com a «productes» cap a un defora, sinó des de la consciència de quina és la manera en què es produeixen i que el museu és transformat per cadascuna de les seves accions i trobades amb la ciutadania. Pressupost El passat dia 28 es va celebrar el Consell General del MACBA on es va aprovar el pressupost de l’any 2017. L’aprovació d’aquest pressupost preveu la liquidació definitiva del dèficit contret el 2012 a causa de l’impagament de l’aportació del Govern de l’Estat per un import de 1.640.000 €. Al llarg dels darrers quatre anys, el MACBA ha anat eixugant aquest dèficit del seu pressupost de funcionament. Per al 2017, les respectives administracions, a l’espera de l’aprovació de pressupostos, tenen previst eixugar el dèficit del museu. El total del pressupost d’ingressos ascendeix a 11.747.122 € i el de despeses a 10.902.714 €; d’aquesta manera es genera el superàvit necessari (844.408€) per liquidar el dèficit. L’aportació del Ajuntament de Barcelona es situarà en els 4.408.442 €, amb un creixement del 3%; la de la Generalitat de Catalunya en 3.090.172 €, amb un creixement del 4%; i la del Ministeri de Cultura es manté en 1.042.900 €. La Fundació MACBA realitzarà com cada any la seva aportació en obres d’art. Aquests imports no contemplen les aportacions extraordinàries de 241.260 € que tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat de Catalunya i la Fundació MACBA realitzaran per eixugar el dèficit respectivament i que, per arribar a la seva totalitat, el museu reduirà del seu pressupost de funcionament. A la imatge, Josep M. Carreté, Ferran Barenblit, Pablo Martinez i Tanya Barson (Foto Miquel Coll).