Finalitzen les campanyes arqueològiques d'estiu a l'UDG

Aquest estiu ha estat un dels més actius dels últims anys per al Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la UdG.  S’han realitzat excavacions en els jaciments de Sant Julià de Ramis, la vil·la romana del Pla de l’Horta, les Coves de l’Arbreda, Mollet III i Cau del Roure a Serinyà, Torre Desvern a Celrà i el Collet de Sant Antoni de Calonge. Al llarg de les diferents campanyes s’han posat al descobert alguns elements destacats dels diferents jaciments. A principis de juliol s’informava de la descoberta d’un espai termal dels segles I i II  i algunes estances de caire industrial que funcionaren des del s.I aC fins al V dC, a la vil·la romana del Pla de l’Horta, que continua amb les obres de la coberta i conservació del jaciment. El mateix succeeix a Sant Antoni de Calonge on el jaciment del Collet ha comptat amb una campanya d'excavació d'alguns espais, dirigida per Lluís Palahí, confirmant la importància del jaciment en època republicana (s.I aC) i el bon estat de conservació de la planta de l'edifici d'aquesta fase. Una de les campanyes destacades ha estat Torre Desvern al municipi de Celrà, del 29 d’agost al 16 de setembre, on l’Ajuntament ha impulsat la revalorització patrimonial de l’edifici i la finca que l’envolta, amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement històric i de la seva evolució arquitectònica, així com dels antecedents d’ocupació de l’espai on s’ubica. Un programa emmarcat dins el projecte de recerca “Arquitectura i poder en època medieval i moderna. Les cases fortes de l’entorn de Girona”. La campanya ha estat encapçalada per Marc Prat i Jordi Sagrera i ha comptat amb la participació d’estudiants de grau, màster i doctorat. Quant a Sant Julià de Ramis que compta amb varis jaciments (Poblat Ibèric i Conjunt Medieval), els treballs s’han focalitzat a l’àrea ocupada fins fa pocs anys pel cementiri parroquial, a redós de l’església dels Sants Metges. La intervenció, que ha durat fins el 30 de setembre, ha estat codirigida pels arqueòlegs de la UdG Josep Burch, Jordi Sagrera i Jordi Vivo, al capdavant d’un equip format per mitja dotzena d’estudiants de màster i doctorat de l’àmbit de l’Arqueologia. Aquest 2016 s’ha excavat completament una de les habitacions i s’ha començat l’excavació d’una altra. Tot i que ara caldrà fer un estudi exhaustiu i acurat, es treballa amb la hipòtesi que aquestes habitacions havien format en temps dels visigots un nucli hàbitat relacionat amb el castellum. Un dels aspectes a destacar és la conservació dels murs que tanquen les habitacions: per bé que estan obrats amb llesques d’esquist lligades amb fang i es troben malmesos en alguns punts, han preservat unes alçades que, en determinats casos, superen els dos metres. Les campanyes formen part de llurs convenis, signats entre la UdG i els diferents ajuntaments, en els quals també hi col·laboren la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya i compten amb la participació d’alumnes d’història de la Universitat de Girona, que acabat l’any acadèmic, aprofiten els mesos de juny a setembre per a obtenir algun crèdit de més i adquirir experiència sobre el terreny. Ja fa alguns anys que el LAP, ofereix la possibilitat de fer pràctiques excavant en jaciments reals als estudiants de grau, opció normalment reservada a alumnes de màster i doctorat. Un sistema de pràctiques que permet d’una banda, que els alumnes tinguin la oportunitat d’obtenir una experiència acadèmica i personal però també que les tasques de recerca no s’aturin durant l’estiu.