El 22 d'octubre a les 12 h. la Galeria Sicart inaugura Caixes friquis que es podrà visitar fins al 23 de novembre del 2016.
El món objectual que fa referència al món de la fantasia, com ara una figureta, un pin o tota mena de marxandatge, té per a mi molta importància. Són petits objectes que a causa de l’edat o per la pèrdua d’interès solen acabar al fons d’un calaix o d’una capsa de cartró amb destinació a les escombraries. Com els hi dono rellevància vaig decidir encabir-los en un marc. No sols per enaltir-los, ja que el fet que estiguin col·locats sense ordre els fa conservar el seu caràcter d’objecte popular, sinó per tenir més consciència de la seva existència. Perquè són representació de ficcions llegides, observades o escoltades. Testimonis de somnis que fan que la realitat pugui ser més suportable.
Aquestes caixes friquis no tenen vocació artística, però sí que comparteixen format. Són composicions físiques que utilitzen un marc. I també són construccions conceptuals. El seu caràcter aleatori pel que fa a la col·locació dels objectes i el fet que no tots els objectes es veuen, si més no, amb prou nitidesa, apropa les caixes a la idea propera al l’art contemporani que no tot el que no es veu, no existeix. De fet, les caixes friquis són una mena de sobre sorpresa en què pots intuir el que trobaràs, però cal obrir-les per saber del cert que t’hi pots trobar.
El que connecta de debò les caixes friquis amb l’art és la bogeria col·leccionista:l’afany de buscar mètodes que permetin conservar i augmentar les peces. Clar que hi ha un contrasentit. El mateix desig de buscar un sistema que racionalitzi l’espai crea un nou conflicte d’ubicació.