L’exposició consta de 29 retrats i un autoretrat realitzats entre els anys 1965 i 2016. Una bona part, pertanyen al gruix de més de 4.000 negatius que Martí Gasull va cedir al MACBA, en qualitat de dipòsit. Com escriu Bernat Gasull i Roig al pròleg del catàleg de l’exposició que ha tingut lloc entre els mesos de maig i setembre de 2016 al Museu de Montserrat: (...) Són fotos d’artistes que mon pare ha tractat o conegut, o fins i tot ha establert una amistat ferma i estreta. Com ell mateix diu, són “sorgides del vici de fotògraf”. A voltes són fruit d’un imprevist: “Un dia em truca Guinovart i em diu: Martí, estic a Barcelona i m’han demanat una foto. Puc venir al teu estudi i en un minut m’en fas una?. Prou, li contesto. Resultat: Tres hores jugant a fer fotos”. Per això, més enllà del gest i l’esperit de l’artista, les imatges traspuen una dissimulada admiració, amistat i afecte mutus”. La majoria de les fotografies estan fetes amb Hasselblad, però també amb Nikon i Linhof 9 x 12 i són ampliacions a partir de l’arxiu digital. Sovint, els retrats han estat fets durant les sessions dedicades a fotografiar les obres dels artistes, i copsen l’actitud reflexiva, concentrada, introspectiva, i de vegades irònica o somiadora dels seus autors. Amb aquesta exposició que presentem a el quadern robat, volem reivindicar la persona i l’obra de Martí Gasull Avellán, que sempre amatent i discret, ha estat un testimoni d’excepció de la creació artística del nostre país, així com un exemple d’excel.lència professional de primer ordre.
Martí Gasull Avellán neix a Barcelona, el 4 d’Abril de 1944. Des de petit viu de ben a prop el món de la fotografia a través del seu pare, Martí Gasull Coral, l’obra del qual es va poder veure a la galeria el quadern robat l’any 2015. Amb ell s’inicia professionalment, tant en la fotografia industrial, com en el laboratori, aprenent tècniques de revelat, diapositives (ektachrome), i tot allò relatiu a la interpretació de la llum. Des del 1960 es dedica al reportatge social amb altres col.laboradors, decantant-se més tard per encàrrecs de qualitat dins el món industrial i publicitari.
Als anys setanta entra en contacte amb el món de l’art, que el fascina profundament. A partir d’aleshores, s’especialitza en la fotografia d’obres d’art, i posa tots els mitjans tècnics i el seu ofici, per tal de reproduir l’obra de forma exacta i copsar, a més, tot allò que l’artista volia expressar. A partir d’aleshores s’inicia una intensa col.laboració amb editorials, museus, galeries, i, sobretot, un contacte estret i enriquidor amb molts artistes, com Tàpies, Subirachs, Guinovart, Aguilar, Plensa, Riera i Aragó, Brossa i tants altres. Les fotografies de Martí Gasull han estat publicades en nombrosos llibres i catàlegs.