Els budells del monstre, sang internacional i els 49 fetges sitgestants

Definir el Festival de cinema de Sitges en una visió metafòrica seria com l'experiència d'entrar a l'interior d'un monstre, la sensació de ser engolit per una balena o el malson de transitar pels passadissos d'una piràmide truncada. Descobrir les entranyes d'aquest monstre és un enigma que comporta anys i panys. Un cop ets dins la força de voluntat es converteix en violenta atracció cap a diferents espais de concentració: cues, auditori, hall, jardins, sales, salons i portals que transformen Sitges en un epicentre damunt del qual giren tots els caps, colls i ulls. El naixement, la concepció d'aquest actual monstre fou degut a uns pioners que fa 49 anys van tenir la idea de parir una setmana del cinema que amb els anys ha esdevingut el festival "de genere" més fantàstic de l'orb terraqui. Enguany la prenyamenta, el part i les dones a punt de donar a llum han estat una constant els primers dies de certamen. "Inside" del director Miguel Ángel Vivas va donar el tret de sortida d'un Dragon Khan impossible de dominar. Diverses seccions competeixen entre elles i l'allau de pel·lícules fa indispensable una prèvia, tot i que imprevisible, selecció. Dins el bosc d'aquest panorama fantàstic les produccions fílmiques de les grans companyies comparteixen protagonisme amb altres més modestes i la nacionalitat dels creadors marca una sensible diferència, ja no només entre Europa i Amèrica sinó en els molt influents cinemes asiàtics que es barallen per l'excel·lència, l'originalitat i l'actualitat fictícia més estranya. L'aspecte i temàtica aquàtica: pluja, sirenes, piscines, trencament d'aigües que donen lloc al part, són llocs comuns d'un multitudinari espectacle que durarà fins quan siguin entregats els guardons. Bruixes amoroses amb aires vintage, cobradors d'hipoteques, policies coreans, detectius japonesos, Rangers texans en prejubilació, vaquers que roben bancs... Escollir una pel·lícula es converteix en un mal son. El millor del festival és l'arribada constant de celebritats com Barbara Crampton o,ni més ni menys que, Max Von Sidow a qui ràpidament han rebatejat amb el sobrenom afectuós de Maxi, un besavi del setè art en plena forma. El jardí de l'hotel Melià es converteix en una gran sala de premsa a l'aire lliure on es succeeixen les entrevistes, el Photocall, on els fotògrafs crivellen tots i cada un dels moviments de directors i actrius convidats a la gran festa que roda al voltant de les històries increïbles, macabres i més inquietants: zombis, ballarines, cantants de karaoke i un interminable etcètera de personatges sorgits de les ments pertorbadores dels cinc continents. Els "Sitgestants" admeten un cop més l'atribució d'excepcionalitat, excentricitat i diferència que des de tots els àmbits i mitjans se'ls atribueix, es sotmeten a la pena d'estora roja i es posen 49 pedres a l'engruixat fetge que acumula els excessos estiuencs i ara suma la festa de la Verema amb font de vi renovada i una quarta edició del Tasta Sitges que sobreïxis una població que malgrat que el desbordament cavalca aquest monstre de set caps. Una Hidra productora de comunicació i transmissora d'il·lusió que, amb l'ajut dels voluntaris, rejoveneix cada any, i l'any que ve en complirà 50 rodons. Sitges és Brigadoon, Cocoon, Serial, Anima't, Seven Chances, Noves Visions, Orbita i la secció Oficial. Un Sitges "de cine", on encara alguns sitgestants resten en la ceguesa, la sordesa i la contrareacció davant del millor aparador dels productes audiovisuals i tot l'aparell que l'envolta. Llarga vida al cinema i aprofiteu l'atmosfera rara i el clima saturat d'un Sitges en estat de gràcia i a punt donar a llum una palmera de premis i distincions. A la imatge, Barbara Crampton.