El retrovisor de Joaquim Budesca

La Sala, Centre d'art Contemporani a Vilanova i la Geltrú, aixopluga l'exposició Joaquim Budesca, mirant enrere. 60 anys de pintura, mostra pictòrica que està acompanyada d'una programació d'activitats complementàries mereixedores de l'atenció dels diferents públics d'un equipament cultural que es vol referència, no només de les arts visuals, sinó també espai de debat i de reflexió sobre el pensament i la realitat contemporània. L'obra de Budesca serveix de matèria d'estudi per a Isabel Coll Mirabent, professora titular i doctora en història de l'art, de i per, la Universitat de Barcelona, comissaria d'aquesta exposició i de tantes d'altres, com la que enguany al Gran Teatre del Liceu de Barcelona ha excel·lit en l'homenatge i el coneixement de Ramon Casas i la seva enigmàtica companya i esposa Julia Peraire. Isabel Coll ha escrit Una síntesi dels interessos artístics de Joaquim Budesca, text que articula la trajectòria del pintor vilanoví en 4 etapes i reconeix la vàlua d'un autor que rep la consagració d'una existència dedicada a l'art. Josep Maria Cadena, el degà de la crítica d'art catalana, ha contribuït en el catàleg amb els arguments de Constància i exigència com a normes del procés creatiu, un text que repassa la biografia i els contexts històrics. Cadena recupera la faceta de dibuixant de còmics i la d'aquarel·lista de Kimo (pseudònim de Budesca) i esmenta el text Un llarg camí cap a la pintura, d'Eliseu Trenc i el Budesca (1979) d'Oriol Pi de Cabanyes. La mirada retrospectiva aplega exposicions en galeries d'art: la desapareguda Catafau, a Vilanova, en l'homenatge als artistes vilanovins (Alexandre de Cabanyes, Martí i Damià Torrents, E. C. Ricart, J.F. Ràfols i Joaquim Mir), també enuncia els treballs dibuixistics que han estat publicats en nombrosos llibres i revistes i parla dels figurins demoníacs vestits pels diables de Vilanova de 1995 a 2006. Bernat Deltell, periodista i filòleg, dedica a Budesca L'ombra dels jardins, un petit assaig on partint d'una cançó del músic Eduard Toldrà i amb lletra del poeta Tomàs Garcés enfila el pintor Budesca en el collar dels records que evoquen els jardins de les cases dels indians que han anat desapareixent i que Joaquim ha conservat en aquarel·les i dibuixos sobre paper. És el pintor com a consciència d'un patrimoni que s'ha perdut irremissiblement. Deltell valora l'home i la humanitat de Joaquim, la sensibilitat musical que harmonitza colors i formes. Manca parlar de la Montse, Montserrat Lago, periodista, dona de ràdio, rapsode que recita Lorca acompanyada per la guitarra de Manuel Blesa, i està rere l'organització del recital líric de Charo Tris, qui canta cançons de la mar i ens arrenca una llàgrima. L'exposició i els seus actes paral·lels segueixen durant l'octubre amb Ukevandals, la banda d'ukeleles més ferotges i els Diàlegs i Sinestèsies entre música i pintura, i tot gratuït, Gratis et Amore. Montse és la conductora del pintor, la que porta el volant, canvia de marxes, posa benzina i porta el cotxe al garatge per vigilar els nivells d'oli i netejar els filtres. Montserrat Lago ens fa mirar ara pel retrovisor d'en Joaquim, un mirall ple de paisatges, onades, jardins i música que ens emociona i ens fa viure intensament davant d'un quadre on la mar, amorosint l'aspror de la roca, s'abat, la mulla amb aigua salada i la cobreix amb escuma, bromera i bombollades invisibles. La pintura de Budesca inunda la Sala i la veu de Charo Tris ens fa protagonistes únics, privilegiats oïdors, que mirem pel retrovisor d'en Joaquim Budesca, mentre escoltem un cant de sirena.