Nous conceptes de fira d’art pels vells mercats 

The Other Art Fair (L'altra fira d'art) a Londres i Accesible Art Fair (La fira de l'art accessible) a Brussel·les són dos exemples del que darrerament està passant en el món de l'art abans monopolitzat per galeries i marxants d'art. La dialèctica del mercat i la llei del pèndol han trastocat allò que semblava sagrat. Els galeristes han quedat descavalcats pels artistes emergents que han vist una escletxa en les fires d'art on directament presenten les seves creacions sense intermediaris, sense filtres i el que sona millor, sense les comissions i preus inflats en un moment que les bombolles han esclatat davant dels nassos d'inversors atents a les fluctuacions i a l'alça del mercat de l'art. Primer van aparèixer els estudis d'artista, després les galeries d'autor, el pas següent fou les fires que promocionaven el contacte directe entre artista y col·leccionista. L'alternativa a les grans corporacions i les galeries és ara una possibilitat real. Alex Voinea és un exemple d'aquesta nova tendència del mercat. Amb un estil vibrant i d'una estètica molt actual que culmina en cadascuna de les seves obres en un "Big Bang" de colors, però en el mateix temps recordant al "lirisme" de Kazuo Shiraga dels anys 60 i 70 o a la més reconeguda i actual Katrin Fridriks i els seus entrellaçats drippings de colors. A la imatge, obra d'Àlex Voinea.