"Cubisme i guerra. El cristall dins la flama", al Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona exposa del 21 d'octubre al 29 de gener del 2017 Cubisme i guerra. El cristall dins la flama, una exposició al voltant d'alguns dels principals estudis sobre el moviment cubista i els esdeveniments bèl·lics de la Primera Guerra Mundial. En el marc d'una exposició excepcional comissariada per Christopher Green que es va començar a organitzar el 2012, el Museu acull a Barcelona vora 70 obres d'art, entre les quals es trobem pintures, escultures, gravats i dibuixos d'un període molt concret, de 1913 a 1919, i també una selecció de documents. La Primera Guerra Mundial va afectar de manera molt especial els artistes protagonistes de la mostra, entre els quals trobem un grup d'estrangers residents a França, dels quals destaquen els tres artistes principals de l'exposició ―Pablo Picasso, Juan Gris i Diego Rivera―, així com dos més que hi jugaran un paper important: Maria Blanchard i Gino Severini. Dos escultors hi tindran un rol destacat: el francès Henri Laurens, que no va poder combatre a causa d'una discapacitat, i el lituà Jacques Lipchitz, que va portar en múltiples direccions les implicacions del collage postcubista en l'escultura. De totes maneres, encara que l'accent es posarà en els artistes no combatents, els dos grans cubistes que van sobreviure a l'acció a les trinxeres formen part intrínseca de la mostra: Georges Braque i Fernand Léger. Hi haurà un apartat especial per a Henri Matisse, un dels artistes més destacats a França al segle XX. Massa gran per combatre, entre 1913 i 1918 va fer algunes de les seves obres més trencadores i experimentals, a la vegada que responia al cubisme de manera tremendament personal. Cal destacar el conjunt d'obres cubistes de Diego Rivera, autor en aquest període d'unes obres poc conegudes, un conjunt que no s'havia exposat mai abans a Barcelona. L'exposició s'articula com una narració any rere any, amb la voluntat d'aconseguir juxtaposicions visuals entre obres que il·lustren el desenvolupament cubista durant aquest període. Així mateix, es presenta una selecció de documents que expliquen la història a través de la correspondència entre aquells que lluitaven al front i els que es van quedar enrere (els artistes i els seus amics), i la cultura. La supervivència del cubisme durant la Gran Guerra i, encara més, el moviment en un París amenaçat pel caos imminent cap al control, la coherència i la cohesió com a valors predominants en l'art cubista, resulta rellevant encara avui dia, gairebé un segle després. L'exposició Cubisme i guerra. El cristall dins la flama se centra en la supervivència de l'avantguarda enfront de la guerra i la seva resposta a l'angoixa i el perill: un moviment coordinat cap a una estètica arquitectònica d'estabilitat i integritat. Segons Christopher Green, comissari de l'exposició, "la guerra de 1914-1918 va tenir com a resultat un art, producte del sofriment dels soldats a les trinxeres, però a França un grup d'estrangers, de francesos incapaços de combatre per un motiu o altre i de francesos supervivents a les trinxeres, van respondre unificant el que havia estat un esclat d'energia, vinculat a l'avantguarda anterior a la guerra, pertorbador i fragmentat, per fer-ne alguna cosa que el 1918 podria haver estat qualificat de 'clàssic'. Es tractava d'un moviment unidireccional cap a l'ordre', però també, per a moltes obres exposades per Rosenberg entre 1918 i 1919, ho és el terme cubisme de cristall' (l'arquitecte Le Corbusier i el seu aliat, el pintor Amédée Ozenfrant, escriurien després de la guerra sobre un moviment 'cap al cristall'). Aquesta exposició mostrarà el cubisme com una resposta altament creativa i positiva a la necessitat d'oposar-se a la mecanització de la guerra, una necessitat la urgència reparadora de la qual va ser intensa i profunda". Bernardo Laniado-Romero, director del Museu Picasso, ha comentat que "aquesta joia d'exposició és l'escenificació de la brillant teoria de Christopher Green sobre el desenvolupament del cubisme durant la guerra. Serà també una gran oportunitat per apreciar a Barcelona un gran nombre d'obres mestres dels artistes d'avantguarda més importants". Christopher Green és Professor emèrit d'Història de l'Art al Courtauld Institute of Art de Londres i membre de l'Acadèmia Britànica. El cubisme i els seus enemics (Cubism and its Enemies: Modern Movements and Reaction in French Art, 1916-1928. New Haven iLondres: Yale University Press, 1987) és el seu llibre més rellevant, guardonat amb el premi literari Mitchell Prize d'Història de l'Art del segle XX. Des de l'any 2000, Green ha organitzat i co-comissariat quatre exposicions destacades: Henri Rousseau: Jungles a París (Londres: Tate Modern, 2005); Objectes vius: Figura i natura morta en Picasso (Barcelona: Museu Picasso,2008), Antiguitat moderna: Picasso, de Chirico, Léger, Picabia (Los Angeles: The J.Paul Getty Museum, 2011 i Antibes: Musée Picasso, 2011) i Mondrian i Nicholson: en paral·lel (Londres: Courtauld Gallery, 2012). Des del 2000, Green ha publicat també els llibres Arte en Francia, 1900-1940 (Madrid: Cátedra, 2001) i Picasso: Arquitectura i vertigen (Picasso: Architecture and Vertigo. New Haven i Londres: Yale University Press, 2005). Green també ha sigut el conferenciant convidat aquest any a la tercera edició del cicle Jaume Sabartés, cicle anual de conferències magistrals en homenatge al fundador del Museu Picasso en el que es presenta el resultat d'estudis recents sobre l'obra de Picasso a càrrec d'historiadors de reconeixement internacional. A la imatge, Henri Matisse. Carbasses. Issy-les-Moulineaux 1915.1916. The Museu of Modern Art de Nova York. © Successió H. Matisse.