"Miralda Madeinusa" al MACBA

«L’acte de tastar s’erigeix en metàfora de l’experiència del consum estètic», afirmava l’any 1984 Vicent Todolí, comissari de Miralda Madeinusa, la mostra amb què el MACBA presenta (del 22 d’octubre al 2 d’abril del 2017) per primer cop la totalitat dels projectes americans de l’artista Antoni Miralda (Terrassa,1942). Aquesta exposició recupera quinze projectes de Miralda vinculats als Estats Units en els quals es percep la seva aposta per una obra que prima l’espai públic i la convivència, el caràcter efímer, l’esperit crític i poètic, i també l’humor, convertint un acte tan universal com el fet del menjar en art. Miralda es trasllada als Estats Units l’any 1971 i hi troba un país convuls, encara immers en la guerra del Vietnam, sacsejat per moviments polítics i socials que desafiaven el sistema. La descoberta de la cultura americana, aleshores en efervescència creativa, on es respirava llibertat i la sensació que tot era possible, actua de catalitzador per a l’univers miraldià. Prenent el menjar com la seva matèria de treball, comença a crear projectes col·lectius i socials amb els quals indaga en les cerimònies i rituals i en els seus simbolismes. A partir de l’arxiu personal de l’artista, l’exposició reconstrueix les instal·lacions de l’època, amb un ventall cronològic que comprèn des de principis dels anys setanta fins a finals dels noranta, i posa a l’abast del públic una àmplia selecció de materials que permet entendre la gènesi de la seva obra: enregistraments audiovisuals d’accions i esdeveniments, dibuixos, esbossos, fotografies i altres materials documentals, la majora inèdits. Miralda Madeinusa mostra els següents projectes: Sangría 228 West B’Way, Edible Landscape, Food Situation for a Patriotic Banquet, The Seattle Banquet, Food Demonstration, Movable Feast, Red Die #2, Labor Day Festa, Breadline, Wheat & Steak, Miami Projects, Santa Comida, El Internacional Tapas Bar & Restaurant, Honeymoon Project i Bigfish Mayaimi. Els anys americans de Miralda L’exposició s’inicia amb els primers projectes realitzats a Nova York als anys setanta i a Miami durant els vuitanta i noranta. En aquest apartat s’hi ha reunit el material documental de l’acció Sangría 228 West B’Way (1972), que va comptar amb un centenar de participants. Feta en col·laboració amb Muntadas en el loft que compartien a Tribeca, va consistir en una degustació d’arròs aromàtic acolorit i sangria, tot plegat acompanyat de projeccions. Movable Fest (1974), una desfilada d’una carrossa-banquet de tres pisos tirada per cavalls i revestida d’aliments, construïda amb la complicitat de veïns i comerciants de la Novena Avinguda de Nova York, va escenificar la crítica a l’especulació immobiliària. A Miami, juntament amb la restauradora Montse Guillén, va transformar un antic bar de pescadors en el Bigfish Mayaimi (1996-1999) i va celebrar el solstici d’estiu amb Domestic Coral Castle (1982), entre altres iniciatives. Food Situation for a Patriotic Banquet (1972/2010), una taula de banquet amb safates d’arròs acolorit representant les banderes de les nacions més poderoses del moment amb els respectius himnes nacionals com a menú, emfatitza, a mesura que el cereal es va descomponent, la desaparició dels colors nacionals identitaris i la fi de la lògica colonial. La monumental línia de pans acolorits de Breadline (1977) al·ludeix a les cues per aconseguir menjar durant la Gran Depressió. Amb motiu de l’American Royal, esdeveniment anual que celebra la indústria agrícola i ramadera a Kansas City, Miralda crea un gran projecte d’art públic, Wheat & Steak (1981), en el qual va mobilitzar centenars de participants en una desfilada pels carrers de la ciutat. També va intervenir a la Kansas City Board of Trade, on damunt un gran mur de pans acolorits va projectar imatges que mostraven relacions iconogràfiques entre la fam, el comerç i el poder. Entre els seus projectes de més llarga durada i difusió destaca Honeymoon Project (1986-1992), una sèrie d’esdeveniments al voltant de les noces imaginàries entre l’Estàtua de la Llibertat de Nova York i el monument a Colom de Barcelona. Durant sis anys, va implicar nombrosos col·lectius d’una vintena de ciutats d’arreu del món en més de quaranta accions entorn del ritual d’aparellament. A més d’audiovisuals de les diferents cerimònies i l’Àlbum Honeymoon Project, a la mostra del MACBA s’hi poden veure elements originals de les celebracions, com Ba-Ca-Llà, bacallans secs usats com a pergamins simbòlics i signats pels alcaldes de Barcelona i Nova York per oficialitzar el prometatge, i Monuments Parabòlics, dues rèpliques dels nuvis instal·lades al Pavelló d’Espanya de la Biennal de Venècia de 1990. S’hi exposen també Eternity Ring, anell decorat amb diamants lluminosos de metacrilat, i les Aliances d’Aigua, fetes amb tubs de metacrilat que contenen aigua dels mars i oceans que separen els dos monuments. Concebut com un espai artístic i performàtic, El Internacional Tapas Bar & Restaurant (1984-1986), en col·laboració amb Montse Guillén, va ser un experiment totalment integrat de cuina i art site-specific. Icona del downtown de Manhattan, va comptar amb comensals com Jean-Michel Basquiat, Andy Warhol, Robert de Niro.... A més de concentrar la iconografia pròpia de Miralda, al capdamunt de l’edifici s’hi va col·locar una rèplica a mida natural de la corona de l’Estàtua de la Llibertat. El MACBA recupera aquest esperit tot activant el bar els divendres i dissabtes a la tarda i recrea, per primer cop, alguns dels seus espais, com la façana dàlmata, la catifa de banderes o la barra amb objectes originaris com els llums Lobster Dream, els Moving Toreros i els Matador Candelabra. Per últim, la presentació més completa de l’obra de la Col·lecció MACBA Santa Comida (1984-1989), que es pot visitar a la Capella MACBA, reflexiona sobre les relacions d’imposició del cristianisme i els mecanismes de supervivència de la religió ioruba a través de la simbologia de l’ofrena i el menjar. A la imatge, Santa Comida, 1984-1989. Materials diversos. Dimensions variables. Col·lecció MACBA. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya. © fotogràfic: Rafael Vargas.