Gustavo Tabares (Montevideo, 1968) es l'artista actual en residència a Addaya, Centre d'art Contemporani d'Alaró. Estudià amb Hugo Longa, Carlos Capelan i Rimer Cardillo, entre altres.
El seu treball s'ha caracteritzat per un desplaçament en diferents mitjans en la cerca de generar un text visual sobre inquietuds personals basades en gran manera a investigar contradiccions en el concepte de civilització. Aquestes són treballades com a sèries i se centren en la representació i en les tensions produïdes dins de la societat de consum, en el sistema de l'art, en les col·leccions i arxius, en l'hereditari i identitari, en la memòria, en les addiccions, en les creences i religions populars, en la cultura del sexe i la taxonomia. Els desplaçaments es duen a terme en la diversitat formal, des de la pintura cap a la fotografia, el dibuix, l'escultura, el vídeo, el gravat, llibres d'artista, objectes, el so, la performance i la literatura. Els textos visuals són presentats generalment en el format d'instal·lacions o intervencions.
Ha rebut diversos premis i distincions, destacant-se Premi Paul Cezzane i Premio Salón Municipal en 1992. Exposa de forma individual i col·lectiva des de 1990, tant a Uruguai com internacionalment, destacant-se la seva presència en la Mediations Biennale de Poznan (Polònia) en 2010, la II Biennal de Montevideo (Uruguai) en 2014, la Biennal d'Asunción (Paraguai), la Biennal de Curitiba (Brasil), La Biennal de Mercosul (Brasil) o la Biennal de Venècia (Itàlia) en 2015.
Actualment es troba realitzant una exposició, Charrúa; en Es Baluard - Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma de Mallorca.
La seva obra es troba representada en col·leccions públiques i privades a Uruguai i en l'exterior, destacant-se el MOLAA Museum of Latin American Art de Los Angeles, Califòrnia; la Colección Engelman-Ost, la Colección La Compañía del Oriente, Museo J. M. Blanes, Museo de Arte Contemporaneo i el MNAV Museo Nacional de Artes Visuales d'Uruguai, entre altres.