Stefan Brüggemann a la Fundació Gaspar

La Fundació Gaspar del carrer Montcada, 25 de Barcelona presenta el 25 de novembre del 2016 al 5 de febrer del 2017 una exposició de Stefan Bruggemann. L'obra de Stefan Brüggemann (1975, Ciutat de Mèxic) es nodreix de les lliçons apreses dels moviments claus de l'art, en concret l'enfocament simètric i espacial del Minimalisme, l'humor categòric del Pop i la crítica de l'Art Conceptual. Prenent prestats elements i estratègies dels últims moviments d'art del s.XX, Brüggemann busca reexaminar-los sota la llum de l'Art Contemporani, estratègia que justifica aquesta sensació de familiaritat experimentada a la vista del seu treball, que el fa nou i recognoscible al mateix temps. Trash Mirror Boxes (2016) es basa en l'estètica "minimalista pop" de l'artista, on elements claus de moviments a la història de l'art es creuen. L'obra consisteix d'una gran quantitat de caixes de vidre reflectants (miralls) apilades en diferents configuracions i quantitats, evocant caixes de cartó en un magatzem. El canvi d'un material a un altre no passa desapercebut i realça la migració conceptual de l'objecte d'un material a un altre, fidelment mantenint la recol·lecció del seu estat anterior. La paraula "Trash" (escombraries) es troba serigrafiada en dues cares de cada caixa, vetllant la brillantor del mirall on l'àcid ha corroït la superfície. Cada serigrafia és única i basada en l'escriptura de la paraula per l'artista una i altra vegada. Les cares superiors i inferiors de les caixes també exposen la impressió a manera de cinta d'embalatge, per què sembli que les manté tancades. De fet, la reproducció d'aquest objecte quotidià utilitzant un material completament diferent el converteix en alguna cosa sorprenent - el mirall reemplaça el cartó, la imatge reemplaça la cinta d'embalatge. L'estratagema per aquesta transformació, on tot s'ha mogut del seu lloc habitual a un altre és la prova que l'artista li dóna la volta a l'interior i a l'exterior, desarrelant tot. Les caixes fetes de miralls no es poden obrir, però el missatge de l'artista escrit a mà ens indica que contenen "escombraries". El seu contingut, aleshores, no està dins d'aquestes, però apareix només a l'exterior exposat com una imatge disfressada en forma d'una anotació concisa i ràpida. Brüggemann senyala a la naturalesa inestable de la informació d'avui dia, la qual s'anuncia però el seu contingut no es pot verificar. El missatge gravat a la superfície reflectant proposa un contingut sense sentit ("escombraries") a la vegada que el mirall es converteix en simptomàtic del narcisista hipercapitalista en el que la imatge de l'espectador i l'acte del consum són completament fusionades. La crítica alliçonadora de Brüggemann sembla estar dirigida a la societat del consum que promou la inserció de la nostra pròpia imatge –la nostra presència única i singular– per consolar-nos en la comprensió que la informació i els béns que rebem són certament inútils.