Mayoral, Espai d’Art presenta “Guinovart: la connexió amb Miró” 

Fins a l’11 de desembre, Mayoral, Espai d’Art de Verdú presenta Guinovart: la connexió amb Miró, mostra comissariada pels historiadors de l’art Joan Gil i Conxita Oliver i que ha tingut la col·laboració de Maria Guinovart, directora i presidenta de la Fundació Privada Espai Guinovart i filla de l’artista. L’interès i l’admiració que Guinovart sent per Miró es manifesta al llarg de tota la seva trajectòria. “Articulem, doncs, aquesta mostra com un diàleg de Miró amb Guinovart, i ho fem a partir d’una selecció de setze peces que permeten posar en relleu la influència de la figura de Joan Miró en Josep Guinovart”, explica Cristina Mayoral, directora de l’Espai d’Art. El deute de Guinovart amb Miró es palesa en la gran quantitat d’obres en homenatge al mestre. En la sèrie Homenatge a Miró, Les lletres de Miró o Les garrofes de Miró, presentades a la tercera planta, Guinovart recorre a elements signis i iconogràfics tot evocant l’univers mironià. D’altra banda, amb Mirall Miró es posa de manifest, també, el mutu interès per la poesia. La fidelitat a les seves arrels (geogràfiques, històriques, lingüístiques i culturals) és un dels denominadors comuns que vinculen Miró i Guinovart. La natura, el món animal, el món vegetal i el cosmos tenen un paper fonamental en tots dos artistes, que s’interessen per la revaloració de tot allò local per valorar després la universalitat. Així, s’estableix un interessant diàleg entre l’obra La forca i el drap vermell i l’escultura Le souvenir de la Tour Eiffel, de Joan Miró. Guinovart i Miró valoren la terra, la fertilitat i el misteri dels cicles vitals, que esdevenen empremtes de l’existència. Un món rural que Guinovart evocà constantment en la seva obra com a conseqüència de l’impacte que li produí la seva estada a Agramunt durant la Guerra Civil espanyola. En aquest sentit, cal fer especial esment de les obres El trill obert, El trill germina i Vent i estels, en aquesta última amb la presència del blat, element simbòlic generador de vida, fecunditat i creixement. En el cas d’El sol de l’arengada, el cromatisme s’impregna dels colors de la terra i del mar: ocres, vermellosos, marrons i blaus amaren la seva obra. Els comissaris de l’exposició, Joan Gil i Conxita Oliver, conclouen que: “El llenguatge plàstic de Guinovart té molts punts de connexió amb l’obra de Miró.” A la imatge, Guinovart. Homenatge a Miró, 1993. Mayoral, Espai d’Art.