La veritat subjectiva és l'única veritat de la qual podem estar segurs. Així ho ha afirmat a l'Hospital de Dénia el considerat pare de la Neuroestètica, Semir Zeki, durant la celebració de la tercera edició del Congrés Internacional d'Espais d'Art i Salut.
Zeki s'ha referit a la Neuroestètica com una disciplina incipient, amb tan sols dues dècades de trajectòria. Es tracta de la ciència que estudia la reacció del cervell davant la bellesa. Semir Zeki estudia quins són els mecanismes neuronals que s'activen davant la bellesa. Fins al moment, assegura, "només els filòsofs, els estetes o els crítics d'art s'havien pronunciat sobre el bell". Ara s'estan objectivant aquestes qüestions que, a priori, són subjectives.
Per a això Zeki ha dut a terme diversos estudis de camp amb persones considerades no expertes a què s'han realitzat escàners cerebrals amb l'objecte d'observar la seva activitat cerebral mentre contemplen una obra d'art o escolten música. L'estudi s'ha dut a terme amb 360 obres d'art i diferents peces musicals. La conclusió és que en tots els casos la bellesa activa una regió cerebral concreta i coincident.
Per Semir Zeki hi ha dos tipus de bellesa: la biològica i l'artificial o matemàtica, directament relacionada amb la simetria i la proporció. Per a ell hi ha, a més, un concepte de bellesa diferent de la física -purament sensorial- que és la bellesa moral -més relacionada amb l'ètica o l'intel·lecte- i totes dues es localitzen en diferents àrees del cervell.
En aquesta línia Semir Zeki ha recordat que l'obra de Francis Bacon, considerat un dels grans artistes del S. XX, amb el seu imaginari de cossos deformats, més que admiració per la bellesa, el que buscava era el xoc, l'emoció que provocava en aquells que la contemplaven.
D'aquesta manera, el pare de la Neuroestètica conclou que els canons de bellesa varien en funció del moment històric i del lloc geogràfic i afirma que "la veritat subjectiva és l'única veritat de la qual podem estar segurs".