Ceràmica i arquitectura com a creació artística al Museu del Disseny

Segons Ezia Gavazza, la ceràmica és “tot allò que es modela amb una barreja d’argila i se sotmet a cocció mitjançant el foc. En la seva accepció més corrent es tracta d’un producte destinat a l’ús quotidià (recipients, bols, vaixella en general), a pràctiques rituals (urnes i vasos per a la incineració) i a la representació de símbols culturals (estatuetes votives, imatges) en determinades èpoques i civilitzacions”. Però no menciona que la ceràmica també s’incorpora a l’arquitectura. Per això l’exposició D’obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura. Dotze mil anys de tradició i innovació, que podem contemplar al Museu del Disseny de Barcelona fins al 29 de gener del 2017, serveix per adonar-se de la seva contribució al llarg del temps, i que, gràcies a les 300 obres que s’exposen, permet al públic gaudir del treball dels ceramistes des de l’Antic Egipte i Mesopotàmia fins a l’actualitat. Les obres provenen de diferents museus i col·leccions nacionals i internacionals. És la primera vegada que es duu a terme una exposició que fa referència a les diferents funcions, simbolismes i estètiques de la ceràmica. El comissari és Pedro Azara i en el catàleg han col·laborat especialistes com ara Manuel Bendala, Maria Antònia Casanovas, Mireia Freixa, Yves Porter, Isabel Rodà, Marta Saliné, Vicenç Sarrablo, a més del mateix Pedro Azara i la directora del museu, Pilar Vélez. Ha coincidit amb l’exposició la 47a edició del congrés de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica, que ha tractat la temàtica de la ceràmica aplicada a l’arquitectura i a l’espai públic. També s’ha desenvolupat un programa d’activitats paral·leles en què ha col·laborat la Càtedra Ceràmica de la Universitat Internacional de Catalunya. L’exposició es divideix en quatre apartats: La casa projectada, La casa construïda, La casa protegida i La casa viscuda. En el primer àmbit trobem la part constructiva inicial, com és el projecte. En el segon veiem com l’argila és un element essencial a l’hora de construir, sobretot per la seva resistència i versatilitat. Els maons van aparèixer a Jericó, encara que no va ser fins dos mil·lennis més tard que la invenció dels maons en forma geomètrica realitzats en motlle transformarien el concepte de construcció. En el tercer apartat s’observa l’interès per determinats elements ornamentals –entre aquests les escultures– que protegien les construccions. Finalment, a La casa viscuda, el procés de vitrificació canvia la manera d’entendre l’ornamentació, ja que permet un millor funcionament, tant de les condicions ambientals com del manteniment d’edificis. Quant a les obres més destacades, cal esmentar Maons de Jericó, del 12000 aC, la peça més antiga de l’exposició, que forma part dels primers maons de la historia; Maqueta de torre, procedent de Síria, dels segles XIII-XII aC, que representa un altar domèstic que s’usava als rituals funeraris o religiosos. Un relleu de lleó de Babilònia, del 575 aC, de terracota vidrada policromada. Aquest lleó participava en la via processional de la ciutat mesopotàmica, que feia un quilòmetre de llarg. Del segle XVI hi ha una rajola decorada en groc i blau amb una calavera, que prové del paviment d’una tomba d’una comunitat religiosa femenina barcelonina. Quant a les obres més modernes, s’exposen unes rajoles hexagonals esmaltades realitzades al taller d’Antoni Cumella per a la coberta de l’antic Mercat de Santa Caterina de Barcelona, i també s’exposen unes rajoles del pintor Ferran Garcia Sevilla, concretament el Mosaic 15, del 1988, on s’aprecia una mà oberta amb els cinc dits estesos que té la funció d’amulet contra el mal d’ull. A la imatge, Relleu amb un lleó de la via processional de Babilònia. Babilònia, actual Iraq. Cap al 575 aC. Staatliche Musen zu Berlin, Vordeasiastisches Museu. Foto: Olfaf M. Tebmer.