Picasso-Romànic al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

Organitzada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya conjuntament amb el Musée national Picasso-Paris, Picasso romànic (17 de novembre al 26 de febrer del 2017) porta a Barcelona 40 olis, dibuixos, ceràmiques, escultures i un quadre-relleu de l'artista malagueny que, en diàleg amb les obres medievals de la col·lecció del Museu Nacional, permeten copsar les afinitats entre l'obra de Pablo Picasso i l'art romànic. A més, presenta una interessant selecció de documents inèdits de l'arxiu de l'artista que pertanyen al museu de París i que revelen el seu interès per l'art d'aquest període. Picasso romànic, que es desplega a les sales de la col·lecció permanent del museu, posa el focus sobre dues dates que marquen la relació de Picasso amb l'art medieval. El 1906, en un moment decisiu de transformació del seu estil, l'artista s'instal·la durant uns mesos al poble de Gósol, als Pirineus. Gairebé trenta anys més tard, el 1934, visita les col·leccions d'art romànic de què avui és el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Malgrat que al dia següent va partir cap a París i mai més va tornar a Espanya, durant tota la seva vida Picasso va anar atresorant les proves d'aquesta relació. L'exposició mostra un conjunt documental fins ara inèdit que conserva l'arxiu del Musée national Picasso-Paris, ple d'imatges romàniques, postals del museu amb motius romànics que li enviaven els seus amics, correspondència i diversos llibres i revistes sobre el tema. Tots aquests materials confirmen l'interès que l'artista va mantenir sempre per l'art d'aquest període. L'exposició no tractarà d'establir una relació mecànica entre les obres romàniques i les obres de Picasso, ni plantejarà la cerca d'una influència directa, donat que una de les característiques principals de l'obra picassiana és precisament la seva capacitat de transformar tota influència en un quelcom diferent i propi, que alhora conserva i supera els models originals. La mirada de Picasso sobre el romànic és una mirada de valoració artística, no és una mirada arqueològica, ni li dispensa aquest tractament, habitual en aquell moment. Picasso sembla reconèixer en el romànic la preexistència de solucions plàstiques que també s'apliquen a problemàtiques de la creació contemporània. Picasso romànic gira sobre tres eixos temàtics. El primer d'aquests eixos explora els primers contactes de Picasso amb el romànic i especialment es centra en les obres realitzades el 1906 i 1907, i la seva estada a Gósol. La talla de la Mare de Déu, que avui forma part de la col·lecció del museu, es trobava llavors a l'església de Gósol. Picasso fa aquest viatge en el moment que la seva obra experimenta un retorn a un cert primitivisme, com a reacció contra l'anomenat període rosa anterior, que llavors ell mateix qualifica de «sentimental». El setembre 1934, la seva visita al museu un dia abans de la seva marxa definitiva del país, va ser un esdeveniment àmpliament comentat per la premsa barcelonina del moment. Aquesta seria la darrera estada coneguda de l'artista a Espanya. Acompanyat pel seu amic Joan Vidal Ventosa i pel director del museu, Joaquim Folch i Torres, l'objectiu era conèixer la sala que es dedicaria a exposar les obres de l'artista propietat de l'Ajuntament de la ciutat, entre les quals destacava el fabulós conjunt de 22 peces comprades uns anys abans al col·leccionista Lluís Plandiura. Aquest projecte de sala, que hauria estat una de les primeres dedicades a l'artista en qualsevol museu, no es va arribar a realitzar. Picasso aprofita per visitar detingudament la col·lecció d'art romànic i, segons el relat d'aquesta visita que ens ha arribat a través de les cròniques periodístiques, va manifestar que el museu era únic al món i imprescindible per conèixer l'origen de l'art occidental, així com una lliçó per als artistes moderns. El segon eix de l'exposició té a veure amb un tema tràgic, el de la crucifixió, molt present a l'art romànic, i que va preocupar Picasso en diferents moments de la seva vida, especialment entre 1930 i 1937. Resulta especialment interessant relacionar les crucifixions desarticulades de Picasso amb les crucifixions articulades del romànic, especialment amb el conjunt escultòric dels «davallaments» que conserva el museu. El tercer eix es refereix a una imatge també molt present a la col·lecció romànica del museu: la calavera. La mort és un dels grans temes transversals en tota l'obra picassiana i s'expressa simbòlicament de diferents maneres, especialment a través de màscares i calaveres, tant humanes com d'animals. A les imatges, a dalt, pintures de Sorpe i Davallaments de la Creu, Museu Nacional d'Art de Catalunya i a sota, detall de Santa Maria de Taüll.