Del 2 al 23 de setembre l'Espai 8 i la Galeria Chez Xefo de Barcelona presenten El retorn d'Anahí de Maria Helguera.
Carles Duarte ha escrit sobre aquesta exposició: El retorn d'Anahí En l'obra de Maria Helguera, la veu de la memòria -personal i col·lectiva- té una importància decisiva. Artista d'origen argentí, exiliada i arrelada a Catalunya, la seva obra tendeix a una figuració interpretativa perquè no es limita a reproduir l'aparent, sinó que s'il·lumina des de la seva pròpia mirada, que busca incessantment captar i transmetre l'essència no només racional, sinó emotiva de la persona i de l'univers que ens presenta. No és la primera vegada que Maria Helguera es planteja dins de la seva trajectòria el propòsit de dialogar creativament amb una tradició que integra i rellegeix. Ho va fer d'una manera impressionant, magistral, més enllà dels tòpics, amb el formidable personatge literari de l'Martín Fierro de José Hernández, arribant a identificar-se profundament amb aspectes centrals de Fierro, potser perquè es reconeixia en aquell esperit solitari que, unit radicalment a la terra, s'enfronta lúcidament, desesperadament als reptes ia les adversitats. Martín Fierro revivia en ella i a través seu ho feia en nosaltres. Ara, mitjançant una gran diversitat de llenguatges, amb pintures a l'oli, dibuixos, aquarel·les, brodats i ceràmiques, però amb un estil sempre confluent, ens apropa Anahí, una altra fascinant figura mítica que ens atreu poderosament. Maria Helguera s'expressa aquí amb unes formes que podem associar, per la senzillesa, per l'encertada selecció de traços i de colors i per un cert deliberat esquematisme primitiu, a aquella princesa indígena que es va rebel·lar contra els colonitzadors que es volien apropiar de les seves terres i que pretenien esclavitzar la seva gent. Maria Helguera -honesta, valent, inconformista- reivindica en aquesta esplèndida sèrie la dignitat, el vincle íntim amb la natura, amb els animals, amb el paisatge. Confesso que seguir el treball artístic de Maria Helguera em produeix un veritable entusiasme, que ha de ser fruit de la passió contagiosa que ella posa en l'art i en la vida i que tant apreciem i admirem quants la coneixem. Inspirant-se en Anahí, Maria Helguera ens parla d'una força ancestral i configuradora que ens afecta i en la qual retrobem una part irreductible de nosaltres. Amb aquesta interessantíssima i preciosa sèrie, María Helguera construeix de nou, a través seu, un pont de llum entre Argentina i Catalunya, entrellaçades de cel i mar, entre un món primigeni que ens explica i la complexitat d'aquest avui contemporani en el qual tant costa adquirir consciència de qui som i d'on venim. Venim de centre de nosaltres mateixos, també d'Anahí. Gràcies infinites a Maria Helguera per descubrírnosla, per redescobrir-.