Retrospectiva de Rudolf Häsler al Bromer Art Collection

El Bromer Art Collection de Roggwil (Suïssa) acull, el mes de novembre, una exposició retrospectiva de l'artista Rudolf Häsler, pintor suís que va viure els darrers anys de la seva vida a Sant Cugat, on actualment resideix la seva família. La tinenta d'alcalde de Cultura, Carmela Fortuny, va assistir a la inauguració d'aquesta retrospectiva en representació de la ciutat de Sant Cugat, convidada pels responsables de l'Espai i acompanyant la família Häsler (els fills Alejandro, Ana i la vídua, María Dolores). En el discurs d'inauguració Fortuny va declarar que "a Sant Cugat volem reivindicar la figura de Rudolf Häsler, un dels pintors de més prestigi i renom de la segona meitat del s.XX i que vam tenir la sort de poder conèixer i gaudir a la nostra ciutat". El 2017 Rudolf Häsler hauria fet 90 anys, i al voltant d'aquesta efemèride la família Häsler ha organitzat una sèrie d'esdeveniments i activitats d'homenatge, entre les quals destaca aquesta magna mostra que el centre Bromer Art Collection li dedica. Són més de 130 peces seleccionades pels fills de l'artista, que a més també tenen el seu espai dins de l'exposició per mostrar algunes de les seves obres. Rudolf Häsler, una vida intensa Va néixer el 29 de juliol de 1927, a Interlaken, Suïssa, on va estudiar pedagogia i va exercir com a mestre al cantó de Solothurn durant dos cursos. Als 25 anys va abandonar el benestar i la placidesa helvètica per començar a recórrer els principals museus europeus i, alhora, ensinistrar-se en l'ofici de copista de grans mestres de la pintura. El 1953 va encaminar-se cap al Sàhara algerià, on va conviure prop d'un any amb les tribus berbers. El període de meditació al desert va reafirmar-li la determinació de dedicar-se a la pintura. Del 1953 al 1956, va fer estada a Andalusia, principalment a Sevilla, ja establert com a pintor incipient. L'any 1955 va fer viatges d'estudis a Itàlia, Iugoslàvia i Grècia. L'Alhambra va ser el lloc on el 1956 va conèixer Mari Lola Soler, originària de Cuba, que havia arribat a Andalusia per visitar la seva família. Poc després, va emprendre viatge, amb vaixell de càrrega, cap a Santiago de Cuba, per casar-s'hi el 24 de febrer de 1957. L'estada a Cuba, que en un principi van preveure per a dues setmanes —ja que pensaven establir-se a l'illa grega d'Ydra— va perllongar-la dotze anys. A Santiago de Cuba va ser testimoni directe, l'1 de gener de 1959, de l'entrada dels guerrillers amb el triomf de la revolució castrista i l'enderrocament de Fulgencio Batista. Aquella revolució antidictatorial va seduir-lo, com a home d'ideals i amant de les llibertats que va ser. Els primers compassos de la revolució cubana els va viure intensament. Fins i tot el van nomenar director general de l'Instituto Nacional de Industria y Turismo. El somni revolucionari d'en Rodolfo va perdurar quatre anys. Després, tot i la decepció, va seguir vivint a Cuba sis anys més, això sí, al marge dels privilegis tinguts anteriorment. Aleshores va aprofitar per dedicar-se de nou a la pintura i sobrevivint a base de traduccions i classes d'art. A Cuba va aprendre l'especialitat del gravat, de la mà del llibre de Jaume Pla Técnicas del grabado calcográfico, publicat a Barcelona l'any 1956. En aquest període va fer un viatge a Haití i una estada de sis mesos a Mèxic, on va escriure sobre el moviment artístic dels muralistes. El fet de gaudir de nacionalitat suïssa li va permetre sortir de Cuba l'any 1969. Mai més no va tornar-hi. El 1969 arribà a Almeria amb la família. Portava una mà davant i l'altra darrere. A Mojácar va viure-hi prop de dos anys i l'octubre de 1970 es va instal·lar a Sant Cugat. A mitjans dels vuitanta va adquirir una casa al centre de la ciutat, destinada a residència familiar i taller-estudi. La casa de la família Häsler, a més de tractar-se d'un edifici inclòs en el catàleg de patrimoni, és un veritable museu on s'han preservat els millors quadres per respecte a la voluntat que ell tenia. Rudolf Häsler va morir el 16 de gener de l1999. Defugia el mercantilisme i el que en deia «l'autocràcia dels galeristes». Estava al marge de les modes imperants, que en el decurs de la segona meitat del segle XX van ser —aquí i arreu— la pintura no figurativa i el decorativisme abstencionista, amb les escasses excepcions de pintura nord-americana i dels realistes madrilenys. El seu recorregut pel món era ple d'experiències. En matèria de rutes viatgeres sentia una especial predilecció pel Magreb, la Xina i l'Amèrica del Nord. Dominava nou llengües. Tocava el violí i la viola. Al Conservatori de Solothurn va participar acompanyant una actuació de Pau Casals. També és destacable la seva faceta com a autor de diversos llibres. Va ser un exemple d'humanisme sempre amarat pel desig de superació constant, que és tret característic de grans artistes. Häsler va desenvolupar essencialment una faceta d'artista hiperrealista. La seva pintura, feta amb una precisió que recorda la dels mestres flamencs, s'ocupa especialment de temes urbans i paisatges, alguns dels quals santcugatencs, com el bar Catalunya o el Monestir de Sant Cugat, el qual anava a visitar cada dia. Coincidint amb la inauguració de l'exposició també es va presentar la pel·lícula documental Coca-Castro, de 50 minuts de durada, que repassa diferents facetes de la vida del pintor i que han realitzat els seus fills.