El 18 de novembre es va inaugurar a Ca l’Arenas, Centre d’Art del Museu de Mataró l’exposició
Els Logicofobistes, exposició itinerant del programa d’arts visuals de la Diputació de Barcelona. La mostra es podrà veure fins al 12 de febrer del 2017. Del 16 de febrer al 23 d’abril s’exposarà al Museu d’Art de Sabadell.
En aquesta ocasió es reconstrueix l’exposició logicofobista que va tenir lloc a Barcelona, a la Llibreria Catalònia, el maig del 1936. L’esclat de la guerra va significar un tall en les expectatives de projecció d’aquest grup surrealista. La majoria dels artistes van haver d’exiliar-se i les obres van desaparèixer majoritàriament. Un dels interessos de la mostra actual és la identificació de les obres desaparegudes, a més de la descripció de la personalitat d’alguns dels logicofobistes, a hores d’ara desconeguts.
El Grup Logicofobista va congriar-se arran de la visita de Paul Éluard a Barcelona el mes de gener del 1936. Éluard venia a impartir unes conferències amb motiu de l’exposició de Picasso a Barcelona, patrocinada per l’ADLAN. El poeta francès va tenir l’oportunitat de connectar amb un grup de joves artistes que es van aplegar amb el nom de Logicofobistes. El projecte havia de tenir una exposició a Barcelona i després una d’itinerant a Madrid i a Tenerife.
Els crítics promotors del projecte van ser Magí Cassanyes, actiu membre de l’ADLAN, i el jove poeta J. Viola Gamón. Tots dos van redactar-ne el manifest, i Viola va optar especialment per un surrealisme al servei de la revolució.
Els artistes formaven part de diversos interessos. Hi havia dos deixebles d’Àngel Ferrant: Ramon Marinel·lo i Jaume Sans (Eudald Serra no hi va participar perquè era de viatge al Japó), i dos artistes del nucli avantguardista lleidatà (l’escultor Leandre Cristòfol i el pintor Antoni G. Lamolla). Hi havia pintors surrealistes de l’òrbita daliniana empordanesa, com ara Àngel Planell i Joan Massanet. I el pintor Artur Carbonell, de Sitges, bon amic de Cassanyes. També dos íntims col·legues de J. Viola Gamón: Remei Varo i Esteve Francès, i dos artistes poc coneguts, A. Gamboa-Rothwoss, de Sabadell, i Nàdia Sokolova. A més a més, hi van participar artistes de l’escena madrilenya, com ara Àngel Ferrant i Maruja Mallo, i de l’escena canària, com per exemple Juan Ismael. La voluntat del grup era representar una nova generació de surrealistes, més enllà de Miró, Dalí i Óscar Domínguez, i projectar una implicació social del surrealisme.
No cal dir que el desenllaç de la guerra va ser letal per als artistes, i també per a les obres.
Aquesta exposició ha seguit un procés de recerca de tots els artistes, i també de les obres que van ser presents en la mostra logicofobista del 1936, i les seves conseqüències. Es parla del Grup ADLAN, de la Llibreria Catalònia, on es presentaven exposicions que dirigia Josep Dalmau; de Paul Éluard, i també es reconstrueixen fidelment moltes de les obres desaparegudes.
L’exposició logicofobista es va ajornar diverses vegades. La inauguració es va preveure pel 15 d’abril, però finalment es va obrir el 4 de maig del 1936.
Els autors que hi van exposar van ser: Artur Carbonell, Leandre Cristòfol, Àngel Ferrant, Esteve Francès, A. Gamboa-Rothwoss, A.G. Lamolla, Ramon Marinel·lo, Joan Massanet, Maruja Mallo, Àngel Planells, Jaume Sans, Nàdia Sokolova, Remei Varo i Juan Ismael.
www.diba.cat/web/opc/logicofobistes
A la imatge, Ramon Marinel·lo. Noies que es besen.