“La Muntanya Màgica” del Col·lectiu Noves Realitats a la Casa Saladrigas

L’emblemàtic edifici de Casa Saladrigas allotja una exposició que significa una comunió entre les arts plàstiques i la literatura. Presentada sota el títol La Muntanya Màgica, es tracta d’una mostra col·lectiva signada pel col·lectiu Noves Realitats, amb 20 anys de llarga trajectòria i productiva unió. Actualment el formen quatre artistes del territori: Yolanda Roig, Dora Márquez, Montse Humanes i Lluís Blanco. Una reflexió artística sobre la novel·la de Thomas Mann Inspirats en la novel·la homònima La Muntanya Màgica, de Thomas Mann, els membres del col·lectiu Noves Realitats han fet –cadascú a la seva manera- una particular i lliure lectura artística que signifiquen cada punt de vista de projecció i re-interpretació. Der Zauberberg –en alemany, La Muntanya Màgica-, es publicà el 1924 i es considera l’obra més important de l’autor germànic, així com un clàssic de la literatura alemanya del segle XX. Traduïda a nombroses llengües, la va començar a escriure el 1912 arran d’una visita a la seva dona al Sanatori Wald de Davos on era internada. Va concebre-la inicialment com una obra curta, però el projecte va anar creixent amb el temps fins a convertir-se en una de molt més extensa. Ha estat qualificada com una novel·la filosòfica, ja que introdueix reflexions sobre temes molt diversos; tant a càrrec del narrador com dels personatges. Seguint aquest exemple, les peces que s’exposen a Casa Saladrigas també volen ser una pròpia re-lectura aconseguint com a resultat una exposició polièdrica, diversa en estils, temàtiques i tècniques. L’exposició La Muntanya Màgica del col·lectiu Noves Realitats s’allotjarà a Casa Saladrigas fins al 5 de desembre, i es pot visitar de dimarts a dissabte de 10 a 13 h, així com de dijous a dissabte de 17 a 20 h. Els diumenges i dilluns la sala roman tancada. Noves Realitats: un col·lectiu amb 20 anys de trajectòria El col·lectiu artístic Noves Realitats va començar a caminar l’any 1996. Llavors el formaven sis artistes del Maresme, la Selva i l’Empordà amb l’objectiu de fer treballs temàtics en un procés d’intercanvis i aportacions conjuntes que, habitualment, no es produeixen en la solitud dels estudis i en la individualitat que suposa sovint el procés creatiu. Al llarg d’aquests vint anys, el grup ha tingut incorporacions i desercions, així com la malaurada desaparició prematura del primer i més dinàmic fundador del col·lectiu, el pintor de Canet Salvador Castellà. Els quatre membres restants, madurs i experimentats, segueixen treballant i enriquint-se mútuament. Així han seguit conreant una sòlida amistat que va molt més enllà d’un treball artístic. Montse Humanes pinta quadres abstracte-concrets amb figures geomètriques, quadrats, triangles i cercles en moviment, que plasma amb gran força expressiva investigant les tensions que generen entre els colors i les formes. En la seva obra s’hi troben transparències, juxtaposicions i superposicions amb certs efectes òptics, amb una preponderància dels formats quadrats. A banda de la pintura sobre tela, també experimenta amb materials de reciclatge per crear signes rituals i totèmics. Dora Márquez és essencialment gravadora. Formada a l’Uruguai, on va fer les primeres exposicions, va començar a mostrar la seva obra a Blanes l’any 1993. Domina la major part de les tècniques de gravat amb les que estampa obres que, sense ser figuratives, són evocadores. Encara que una de les convencions de l’obra gràfica és la seriació, ha encaminat la seva producció pràcticament cap a l’obra única. Fa pocs anys ha reprès la pintura, i per aquesta exposició ha presentat una vintena d’olis figuratius on destaca la força de la natura per sobre de la humanitat. Yolanda Roig ha dedicat la seva vida a la docència i són molts els blanencs que poden reconèixer-la com exalumnes. A les seves pintures, molt intimistes i figuratives, hi ha referències de l’expressionisme alemany, un art més intuïtiu i personal on el què mana és la visió interior de l’artista, convidant a la interpretació subjectiva. Prepara manualment les seves teles per plasmar lliurement amb pintures a l’oli les seves emocions, sentiments i angoixes. Aquesta aparent amargor es transforma en anhel per voler canviar la vida i explorar noves dimensions. Lluís Blanco  va pintar, i encara pinta, paisatges i marines a l’oli. Amb un estil colorista i molt influït pels impressionistes russos i francesos, porta anys plantant el cavallet a l’aire lliure per viure el pas de les estacions amb el pinzell a la mà. Des de fa una dècada, però, es va començar a interessar pel paisatge humà, descobrint valls, roques, planúries i colors en els cossos nus de tota edat i forma. L’artista confronta l’espectador perquè se senti observat, interpel·lat i reconegut en la mirada nua dels retratats, que miren de fit a fit sense estridències.